divendres, 14 d’octubre del 2011

Mudança

Estic de mudança. Una altra vegada. Ja he perdut el compte... I no és que no estigui bé allà on he viscut fins ara, però els propietaris tornen de la seva volta al Món i en Pablo i jo ens hem hagut de cercar un altre habitatge (ja ho sabíem, eh?). Jo me'n vaig al 18., Währing, just darrera l'AKH (l'hospital), en Pablo queda una mica més al centre... a partir d'aquest cap de setmana, si les previsions no fallen, viuré amb una austríaca. 

Com que estic com una cabra (no hi ha altra explicació) vaig fent el trasllat a peu, arrossegant maletes amunt i avall -necessit aproximadament una hora per anar del 6. al 18.- i confiant que algú m'ajudarà amb la taula i la tele. Però curiosament, amb cada viatge que faig, sembla que surten més coses per empaquetar... 

I això em duu a una fàcil reflexió... com ho faré al juny, quan hagi de tornar cap a ses Illes (sí, ja ho he decidit, torn!) per endur-me tot el que he anat acumulant? He de deixar coses, n'hi ha que són fàcils, d'altres, em costarà més... 

...i sobretot, sobretot, em costarà deixar les reunions dominicals, les caminades sota la pluja i entre els edificis imperials, la feina, els nins i nines, la sensació de ser enfora i a prop al mateix temps... la "meva" Viena, de qui m'he apropiat com a llar, de qui em vaig enamorar un fred mes de febrer aviat farà tres anys. I tot i saber que a la Mediterrània m'hi esperen experiències i persones, retrobades i descobertes, aquesta fantàstica ciutat haurà de tenir un lloc privilegiat al meu cor i al meu viure. Vaja, sembla que ja estic fent un comiat i encara queden 9 mesos per endavant! Au, vaig a continuar i deixar aquest discurs per després de Pasqua, com a mínim, que encara no toca.

Que em trobareu a Währing a partir de ja! 

1 comentari:

  1. Oh,és agredolça per a mi aquesta entrada. O sigui que ja has decidit que tornes? Snif... jo crec que ploraré.
    És estrany, oi? Parles d'un nou començament en un pis nou i amb companya de pis nova, i a la vegada parles d'un comiat...
    Apa, una abraçada! Encara no te'n vagis, eh?

    ResponElimina