dimarts, 12 d’abril de 2011

Els memorables viatges amb l'EOI: Hamburg (I)

Si ets un/a lector/a que ha vengut al viatge, llegeix primer la lletra petita. Sí, aquesta mateixa i la que hi ha més avall, justament allà on trobis el símbol *. Gràcies.

-De viatge amb l'EOI? Amb quina? La de Menorca? Però si tu ara vius a Viena! Ja no vas a classe. Què fots anant de viatge amb ells?
-Mira, fa unes setmanes entre una alumna de Ciutadella i els mestres em varen convidar i clar, no podia dir que no...
Quina alegria trobar-me n'Inma per Facebook. Quina alegria saber que encara no havien fet el viatge d'enguany. Quina alegria justament tenir aquell cap de setmana buit a l'agenda. Quina alegria rebre un missatge de na Virginia convidant-me a anar amb ells a Hamburg. Iuhuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!!

Aquesta és una d'aquelles (una altra vegada) entrades complicades d'explicar. Quan comença un dia? Quan acaba? Qui hi havia? Quin és l'ordre? Com es deia això? És un còctel d'experiències reals, imaginàries, sensacions i sobre tot, molt d'humor.  Què serà el que provoca que qualsevol doi ens faci gràcia, o que només mirant-nos als ulls no poguem contenir les rialles?

Dijous 7 d'abril.
Com sempre. El gran grup parteix abans i des d'un altre lloc (lògicament, en aquest cas). M'he d'espavilar tota sola, però he de reconèixer que a aquestes alçades no és un problema. Un moment, com que "a aquestes alçades"? No ho ha estat mai!

Me'n duc la maleta més petita que tenc, per tal de posar-hi el mínim imprescindible de roba i altres herbes, que només són quatre dies. Vaig directament de la feina (Stupendor!) a Wien Mitte i mentre esper el tren me n'adon que no he tret diners. Ai quin cap! Surt a la recerca d'un caixer però no en trob cap del meu banc. Ho intent amb un altre i només em dona una tercera part del que jo pretenia**. Segur que a l'aeroport ho puc tornar intentar, pens jo. Ui, però ara que me n'adon, vaig amb el temps just... ja ho veurem. 

A l'aeroport tanta sort que no duc equipatge per facturar, que ja faig tard. Trob un caixer de camí a la porta d'embarcament. Què bé! ...¬¬ aquest no em vol donar res. Vaja, cap a Hamburg, ja pagarem amb targeta. 

Oh! Han modernitzat la zona d'espera! Però només és un rentat de cara. Com sempre, hem d'esperar una eternitat des que s'anuncia que el vol embarca fins que algú es comença a moure. Sortim amb més de mitja hora de retard. Si em fan això moltes vegades més em relaxaré i arribarà el dia que perdré l'avió per confiar-me massa. 

A l'avió sec devora un jove amb unes cames interminables. Reim de la situació, és igual com es posi perquè no hi cap. I sense adonar-me'n ja som a Hamburg. Clar, després de les 13 hores de tren de la setmana passada, qualsevol trajecte és curt. 

Gràcies a Google ja sabia el que havia de fer: línia S1 fins a Hauptbahnhof i després U2 fins a Hammer Kirche. Ah, però a Berliner Tor també hi ha la possibilitat de fer transbord i queda més a prop de l'hotel. Segons el mail que na Virginia havia enviat hem de comprar una targeta de transport pels dies que serem a la ciutat. Ho intent, però la màquina rebutja totes dues targetes bancàries que tenc. Fantàstic. I jo amb un bitllet massa gros... me'n vaig a l'hotel, demà ho compraré. 

Surt del metro i sense pensar-ho massa començ a caminar. És tard. No hi ha ningú pel carrer... Un moment, al costat on es suposa que hi ha l'hotel no hi ha ni un sol edifici! Genial, m'he equivocat de sentit. Torn enrere i efectivament, allà hi ha l'hotel. 

-Hola, bon vespre. Estic amb el grup que ve de Menorca.
-Herr Pons?
-Exacte, aquest mateix.
-Aquí tens la clau i aquest és el teu nombre d'habitació.
-Gràcies.

Joer, què fàcil. Ni el DNI, ni res que demostri que som qui dic, hihihi. 6è pis, habitació 609, hihihihi. A veure, dos llits, un bany... una maleta! A ver... qui serà... això és de n'Inma!!!! Iuhuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!! Telefon a na Virginia que em diu que ja són de camí. Baix a la recepció i m'entretenc amb Söhne Mannheims, que surten a la tele. I arriben els menorquins. Besades, abraçades, mirades, quina alegria!!!! El grup ja està complet, 19 persones amb ganes de passar-ho bé. N'hi ha que se'n van a dormir de seguida, i quedam uns quants a fer la xerradeta. Interrogatori, diria més bé. No em sap greu, només que acab d'arribar i em posa un poc nerviosa ser el centre d'atenció, però és normal, supòs, jo també tenc ganes que em contin coses de Menorca. I és curiós, només són necessaris dos minuts per adonar-me que em sent totalment integrada amb companys i companyes, és com si en realitat mai no hagués deixat de formar part activa de l'escola. A una hora prudent (ha!) ens retiram i n'Inma i jo ens posam els pijames al mateix temps que al dia. Quina alegria ser aquí.







* Estimat/ada company/a de viatge: molt bé, ho has trobat :P aquí podràs llegir única i exclusivament les meves impressions, no t'ho agafis com un diari de viatge vàlid per a tu (o igual sí), perquè potser hi trobis a faltar moltes coses i possiblement te'n sobrin tantes altres. És el que té tenir un blog personal, hihihi. Un altre avís: normalment, quan escric, som detallista fins a punts extrems i se m'escapen els sentiments per tot arreu. Si trobes que la passió et sobrepassa no et preocupis, tanca la finestra i ja hi tornaràs un altre dia, si encara te'n queden ganes. Ah, i gràcies per contribuir de manera desinteressada i inconscient al contingut... amb una cervesa n'hi ha prou?

**A Àustria pots treure diners de qualsevol caixer, sigui del banc que sigui, sense que et cobrin comissions. El mateix passa quan envies diners a l'estranger -per internet-. A canvi et cobren 15€ cada tres mesos de manteniment. No està gens malament. 

1 comentari:

  1. Hola! Jo també tenia molt bon rotllo amb la gent de l'EOI a Barcelona, però malauradament ens hem dispersat una mica. M'encantaria que poguéssim fer un viatge junts com aquest.
    Per cert, associo també en Xavier Naidoo amb el primer curs de l'EOI, perquè a la profe li agradava molt i ens el posava a classe.
    Ja veus quantes coincidències! Espero impacient la segona part del teu viatge a Hamburg!
    Petonssss
    PS = per cert, saps que no sabia això de les comissions dels bancs a Viena, que lerdi!!

    ResponSuprimeix