dijous, 3 de març de 2011

Visites que se'n tornen i visites que es queden

Durant quatre dies llargs de cap de setmana he pogut rebre a ca nostra la visita de na Xisca i na Lídia, que m'han duit una mica de sol de Menorca (entre altres coses). Tot un plaer i un honor que fossin elles les primeres en decidir-se a fer una escapadeta per estar plegades. És així com me n'adon que realment enyor coses i persones; afortunadament Viena s'encarrega de suavitzar-ne les conseqüències...

Han estat quatre dies de vida pausada i tranquil·la, el que poguem veure, perfecte, el que no, per la propera vegada. No faré una llista exhaustiva de llocs i menjars, sinó que intentaré fer un retrat del que suposen per a mi aquestes dues joies que la vida m'ha presentat.

Na Lídia, la primera en aparèixer quan jo no volia saber res de ningú, encegada per la ràbia, la tristor i la lluita en contra del que m'havia tocat. Na Lídia, insistint una vegada i una altra fins que vaig cedir i llavors em va ajudar a reconèixer el paradís on estava. Na Lídia, acompanyant-me cap a una aventura nova. Na Lídia, obrint-me les portes de casa seva i les del seu cor. Na Lídia, ella.
Na Xisca, casualitat. Na Xisca, substituïnt algú altre i guanyant-se el seu propi lloc a pols. Na Xisca, companya ideal de viatges, durin el que durin, siguin on siguin. Na Xisca, facilitat personificada però sense deixar que li passin per damunt. Na Xisca, també ella.
Vos enyor.

-"Plores?"
-"No... (snif)"





I des d'aquí, des d'aquesta parcel·la cibernètica, una benvinguda amb tot l'entusiasme que em caracteritza a n'Aina, enhorabona als seus pares i enhorabona als que farem de tiets i tietes d'aquesta esperada visita que es queda. 

2 comentaris:

  1. Quina sort de tenir tan bones amigues. Jo també vull ser tieta de l'Aina!!!
    M'alegro que t'ho passessis tan bé aquests dies!
    Petons.

    ResponSuprimeix
  2. Clar que sí, per això he posat "als que farem", ja t'hi havia inclòs :P Fins aviat!

    ResponSuprimeix