dijous, 23 de desembre de 2010

Insomni

Són les 4:20 de la matinada i no puc dormir. M'he despert neguitosa, una mosca feia renou i l'he treta defora. He anat al bany, he provat de tornar estirar-me al llit, i he acabat encenent l'ordinador, per jugar, a veure si em ve la son. I m'he trobat fent un monòleg interior tota emprenyada amb comentaris que he vist les darreres hores. I flip en colors, perquè no tenc cap motiu per estar així. Vull dir, n'Alejandro Sanz no és un tema habitual de conversa a la meva vida. No em suposa cap esforç sentir-lo però no en som una fan com ho som d'altres grups (no escriuré el nom, no passeu ànsia, hehehe). Idò, perquè em molesten tant les crítiques que he llegit? Sincerament, és aquesta llei de la que tant es parla aquests dies tan important? Ho pregunto de veritat, com sempre, em falta informació per tal de poder ser crítica, almenys així com toca. Però, voleu dir que la nostra màxima preocupació és si ens podrem seguir descarregant arxius o no? Va, home, no pot ser! Vols dir que som així de superficials? Perdem de vista allò que realment és important i ens hauria de llevar la son. No vull dir que no se n'hagi de parlar, evidentment si no hi estam d'acord, hem de dir la nostra, però segur que hi ha un terme mig que no és ni de molt lluny posar-se a insultar gratuïtament. Com amb els controladors fa unes setmanes. En passa alguna de grossa i ens desvien l'atenció amb coses properes i planeres, perquè no pensem, perquè estem entretinguts vessant esforços i paraules cap allà on no faci gaire mal. Tenc la sensació que ens estem equivocant massa, i que això està gestant quelcom molt pitjor. I arribam a límits com molestar-nos si algú no accepta una invitació al Facebook... senzillament no entenc res. 


5 comentaris:

  1. Jo vaig ser un dels que vaig omplir el facebook amb això ;). Així que:

    A veure, el problema de la llei Sinde(o millor dit de les esmenes a la llei de economia sostenible que varen ser proposades per Sinde) és que no es restringeix únicament a si es pot o no descarregar pel·lícules d'Internet.

    Un dels seus aspectes més polèmics és que es permet tancar un web sense la intervenció d'un jutge. Això ho faria una comissió d'"experts" que deprendria del govern estatal.

    La intenció de la proposta és tancar webs que contenguin enllaços a continguts amb drets d'autor (cosa que cap jutge considera il·legal ja què no estan allotjats al web sinó tan sols enllaçats). El problema és que això és pot dur a l'extrem. Per exemple:

    Una persona critica a "El País" (o "El Mundo") per una noticia que no troba adient i a la crítica hi afegeix un enllaç cap a l'article original. "EL País" ho veu i decideix que no li agrada gens la critica. La denuncia a la comissió d'experts perq els està enllaçant i el seu contingut te drets d'autor. Aquesta comissió d'"experts" pot decidir q el diari te raó (passat per sobre de la llei) i tancar el web.

    Cap jutge permetria això, perq el dret a dir on poden trobar alguna cosa (llibertat d'expressió) està per sobre del drets d'autor del diari. Aquesta proposta te la intenció de passar per sobre dels jutges i això està molt malament.

    Cada una podrà tenir una opinió sobre l'esperit de la llei, però la redacció va contra drets fonamental, i això no es pot permetre.

    ResponSuprimeix
  2. JonPro: http://abloguearabloguear.blogspot.com/2010/12/ley-sinde-alejandro-sanz-tu-eres-el.html

    ResponSuprimeix
  3. Vaja, aiguasalada, déu n'hi do les voltes al cap a les 4.30 del matí!!! No sé, jo crec que no cal perdre la perspectiva del que és més important i del que no. Però tampoc no ens hem de quedar de braços plegats quan ens trepitgen els nostres drets: l'accés a la cultura n'és un (per a mi prou important).
    Una abraçada i ànims amb el trasllat!!

    ResponSuprimeix
  4. Ai Marieta! hi ha vegades, de fet moltes, que n'hi ha prou a defensar que una mosca no ens llevi la son, i la més justa de totes les justícies és que no et destorbin la pau. Coneixent com et conec, crec que ni tans sols t'haurà passat pel cap esclafar-la a la paret, la mosca. Espera que tanqui la llum i obri una mica la finestra que la moscar surtirà volant. I ja és prou just traginar i retraginar el teu benestar d'un pis a l'altre o aconseguir que a final de mes et reconeguin el que et correspon. Si cadascu es dediqués a amorosir el seu entorn més íntim, no ens caldria sentir-nos apòstols d'una causa llunyana i indecent que ens ve a pertorbar la son.

    ResponSuprimeix
  5. http://www.facebook.com/home.php#!/photo.php?fbid=377122789702&set=a.377116584702.194500.750639702&pid=4917616&id=750639702

    ResponSuprimeix