divendres, 30 de juliol de 2010

Hem desfet el malefici

Ahir vespre me'n vaig dur una de les millors recompenses dels darrers temps. A través de la felicitat d'una altra persona. Però anem al principi de la història.

El passat cap de setmana vaig tornar a Menorca. Ja m'enyorava un poc. Entre les diverses visites que vaig fer, n'hi havia una d'obligada, en Miquel i en Dirk. A ca seva, entre rialles, vaig descobrir un fulletó que anunciava les actuacions d'aquests dies al Claustre del Carme, a Maó. Quan vaig llegir que dijous (ahir) actuava en Joan Masdéu, de Whiskyn's, el meu cap va començar a maquinar. No vaig estar gens a telefonar a en Joan, i dir-li que no sabia encara com, però que havíem de dur na Joana a Menorca, fos com fos. El problema era que, malauradament, la situació de na Joana aquests dies, setmanes, mesos... és una mica complicada, així que no ens podíem arriscar a enganar-la i prou. Aquest fet em va tirar un poc enrere, i encara que cada dia hi pensava, no vaig intentar organitzar res fins dimecres. Vaig enviar-li un missatge per avaluar l'estat de les coses, però no em contestava. Finalment, passades les nou de la nit, ella mateixa em va telefonar. Després de vàries indagacions vaig veure una finestra oberta quan em va dir que podia no dormir a casa seva, però que l'endemà havia de ser puntual a la feina. Sí!!!! De seguida vaig telefonar en Joan, però estava ocupat, així que amb l'ajuda d'en Toni vàrem cercar vols per l'endemà. Afortunadament encara n'hi havia, tot i que encara res no era segur.

Vaig anar a veure na Joana, per explicar-li el cas, evidentment sense donar informació de més. També va aparèixer en Joan, que poc a poc es va anar animant i es va sumar a la "nit sorpresa". Amb totes les dades que necessitava (nombres de DNI inclosos) i el permís per "segrestar-la" durant una nit, vaig partir cap a ca nostra per fer les reserves d'avió. Per ells dos, que jo me n'havia d'anar abans en vaixell per dur el cotxe que tenia a Ciutadella.  

Ahir migdia el meu germà, molt amablement, em va acompanyar a Cala Rajada, des d'on vaig agafar el vaixell per anar a Ciutadella, i tot seguit el cotxe fins a Alaior. Ja només em quedava esperar que en Joan ho tengués fàcil per dur na Joana fins l'aeroport i que ella no es fes enrere al darrer moment. Però tot va anar bé. Passades les deu i vint de la nit sortien ells dos per la porta de les arribades i com un coet vàrem partir cap al Claustre, que en teoria el concert començava a les deu. Un poc passades les deu i mitja entràvem al Carme, i sortadament encara no cantava ningú. Hi havia poca gent i vàrem poder fer seure na Joana davant de tot. No sé qui estava més nerviosa, perquè jo no podia deixar de tremolar. I el va veure. Amb la guitarra, mig girat, però el va conèixer de seguida... i diria que es va emocionar quan va començar a entendre-ho tot. Més que res per la quantitat de llàgrimes que va amollar galtes avall. 

Per fi, després d'innumerables vegades d'intentar veure'l en directe, ho havia aconseguit. En Joan Masdéu es va portar i ens va oferir un concert íntim (i no només per la quantitat d'espectadors). Jo m'ho vaig passar d'allò més bé, i em consta que a en Joan i na Joana els va passar el mateix. I al final del concert, vàrem esperar uan estona per poder intercanviar unes quantes paraules i fer les fotos de rigor (que ens varen fer en Miquel i en Dirk, que feia una estona que havien arribat) amb en Joan Masdéu, que es va mostrar obert, simpàtic i més que agradable amb nosaltres.

En Joan i na Joana han partit avui dematí amb el primer avió, el que significa que dormir, hem dormit ben poc. Però crec que a tots tres ens és ben igual. Joana, crec que no fa falta que digui res més. Però t'estim.




1 comentari:

  1. Estic content d'haver possat el meu granet d'arena...

    Besades nines!!!

    ResponSuprimeix