dissabte, 9 de gener de 2010

İstanbul (III)

02.01.2010

Avui plou. L'aigua es mescla perfectament amb l'amargura d'İstanbul, aquesta amargura que fa tants dies em descriu Orhan Pamuk al seu llibre "İstanbul". M'he aficionat a llegir autors de les ciutats que vaig visitant. Ja ho vaig fer aquest estiu amb Viena i Stefan Zweig.

Després de berenar encara hem estat una bona estona a l'hotel. Quan ha aturat de ploure hem pujat al tramvia i hem tornat travessar el pont Galata. El primer que hem visitat ha estat precisament la Galata Kulesi, una torre que mescla història genovesa -va ser construïda el 1348 com a reforç de les defenses genoveses-, otomana -emprada com a observatori i torre vigia d'incendis- i recent -reclam turístic-. Hem gaudit d'una vista panoràmica en 360º sobre İstanbul. Quin desordre! Sembla que res no segueixi cap lògica, és com un camp de cases amuntegades aquí i allà, després els minarets i, per primera vegada, els vaixells travessant el Boğaziçi (Bòsfor).

La següent cosa que hem fet ha estat passar una bona estona cercant Taksim, per carrers i carrerons, pujades i baixades. Aquesta plaça se'ns resisteix! Però quan hem arribat ja era ben hora de dinar i hem tornat un poc arrere, a un restaurant que ens havia fet ganes. M'he animat a tastar l'Ayran, un iogurt salat que aquí beuen durant les menjades. Al principi és un poc estrany, però el paladar ho agraeix, sobretot després d'alguns plats preparats amb espècies...


Panxa plena hem desfet el camí, però aquesta vegada pel carrer principal, l'İstiklâl Caddesi, per després tornar al Kapalıçarşı (Gran Basar), on hem passat un horabaixa de bogeria i compres (gairebé compulsives). Fins i tot hem fet "amistat" amb un venedor, amb el que hem quedat que l'aniríem a veure quan acabàs la feina, cosa que òbviament no hem fet. Prejudici o seny? No ho sabrem mai.


Darrera nit a İstanbul. Llegint i dormint. Ah! I mirant en turc "Not: Seni seviyorum" (PS. T'estimo).



4 comentaris:

  1. Aquesta vida viatgera teva és tan intensa que costa de seguir... Amb aquesta entrada ja me'n faig una petita idea: Istambul, Gàlata i Pera... Jo també hauria de fer memòria del meu viatge a Istambul... Per cert, pecato: tinc el llibre de Juan Goytisolo "Estambul Otomano" de la mateixa col·lecció que el de Viena de Valverde... Bé, escola, veniu demà a sopar: confirma-m'ho. I dimecres al cine, què hi fan?

    ResponSuprimeix
  2. He hagut de cercar entre els meus apunts quan hi vaig anar jo, a Istambul: Setmana Santa de 1992, gairebé 18 anys. Que heavy!!!

    ResponSuprimeix
  3. porta les teves companyes si vols... no has de dur res... amenitzarem la vetllada amb Bülent Ersoy... + info: gran tour

    ResponSuprimeix
  4. ¡Bienvenida! Me alegro de que hayas disfrutado el viaje (y espero que mi diario te fuera de utilidad).

    Tengo unas ganas terribles de volver, sueño cada dia con mi Erasmus...

    Besos desde Madrid.

    ResponSuprimeix