22:29.
Avui he tengut son tot el dia. Normal, amb la nit que he passat...
Hem començat amb el segon tema, Sprache (llengua, idioma). Ha estat un matí d'aquells espessos. Les preposicions i els verbs, els casos que regeixen, no ho entenc. O millor dit ho hauré d'estudiar força. No li trob la lògica. Ja ho diu una de les lectures del llibre, que els grans necessitam "esquemes" per aprendre una nova llengua, "semblances" amb la pròpia. Hem après (o recordat) formes d'argumentar, i les hem fet servir per opinar en contra o a favor de que l'anglès sigui la llengua de comunicació mundial, llengua que tothom hauria d'estudiar i saber. Els meus companys de curs parlen molt bé, això em talla molt i quan feim feines en gran grup la majoria del temps estic callada. Esper amollar-me la setmana que ve.
He tornat seure i treballar amb el turc simpàtic, però ara ja sé què nom, es diu Taner. No ha estat fins el final que ens hem adonat, gràcies a na Christiane, que anàvem vestits pràcticament igual. La darrera activitat consistia en escriure, per parelles, un nom, un verb + preposició, una part del cos, un adjectiu positiu i un altre de negatiu amb la lletra que la mestra ens deia. La parella que primer acabava ho havia de dir i comprovàvem si era correcte. La primera ronda l'hem guanyada en Taner i jo. Llavors ella ha dit alguna cosa així com: "Punt per a l'equip lila"... ens hem mirat i efectivament, els dos duiem una camiseta lila. Seguint amb la broma he demanat a en Taner quin color havíem de dur dilluns. Divertit.
A les 14:00 he anat a la sessió de cinema. La pel·lícula era Before Sunrise, protagonitzada per Ethan Hawke i Julie Delpy. Un jove americà i una al·lota francesa es coneixen dins un tren que travessa Europa. A Viena el jove la convida a passar la nit amb ell, abans d'agafar el vol que el durà de tornada a Estats Units. Així, coneixen Viena de nit i s'expliquen moltes coses, conscients que la seva aventura s'acabarà en sortir el sol. M'ha agradat la pel·lícula, però no el doblatge ni molt menys els subtítols. Com més cinema en versió original veig, menys puc sofrir els doblatges, a banda que els subtítols sovint no encaixaven amb el que deien els protagonistes, i es feia encara més complicat entendre els diàlegs. Hi ha gent que es suposa que viu de fer aquesta feina, no? Tan difícil és transcriure allò que els actors diuen? No ho sé, mai no he fet ni doblatge ni subtitulació.
Avui horabaixa he tornat sortir a caminar. Quasi una hora i mitja. Estic molt contenta, però la meva ciàtica no opina el mateix... He anat per Währinger Strasse fins a Paulinengasse, al districte 18, cap a l'oest de la ciutat, i he tornat per Kreuzgasse. Dec haver fet uns 6 quilòmetres. Quan he tornat era hora de sopar, i com que avui no he anat a comprar, no hi havia molt on triar. He passat per davant d'un xinès i he demanat un arròs amb verdures i tofu, que m'he menjat a la residència. Per cert, tenc cuina, sí, però no hi ha estris per cuinar. Tampoc no em ve de gust anar a menjar fora sola, clar que això té fàcil solució però per poc que em conegueu, sabreu que som més rara que un cavall verd. La propera setmana... Sempre la propera setmana.
Arriben notícies des de les Illes. Males notícies. Felanitx està de dol, un jove, només 32 anys, va perdre la vida ahir mentre feia feina. Sol. Mai no vàrem ser bons amics, però sí coneguts de tota la vida que quan ens vèiem ens saludàvem. Ara hi pens i no ho puc creure.
Avui he tengut son tot el dia. Normal, amb la nit que he passat...
Hem començat amb el segon tema, Sprache (llengua, idioma). Ha estat un matí d'aquells espessos. Les preposicions i els verbs, els casos que regeixen, no ho entenc. O millor dit ho hauré d'estudiar força. No li trob la lògica. Ja ho diu una de les lectures del llibre, que els grans necessitam "esquemes" per aprendre una nova llengua, "semblances" amb la pròpia. Hem après (o recordat) formes d'argumentar, i les hem fet servir per opinar en contra o a favor de que l'anglès sigui la llengua de comunicació mundial, llengua que tothom hauria d'estudiar i saber. Els meus companys de curs parlen molt bé, això em talla molt i quan feim feines en gran grup la majoria del temps estic callada. Esper amollar-me la setmana que ve.
He tornat seure i treballar amb el turc simpàtic, però ara ja sé què nom, es diu Taner. No ha estat fins el final que ens hem adonat, gràcies a na Christiane, que anàvem vestits pràcticament igual. La darrera activitat consistia en escriure, per parelles, un nom, un verb + preposició, una part del cos, un adjectiu positiu i un altre de negatiu amb la lletra que la mestra ens deia. La parella que primer acabava ho havia de dir i comprovàvem si era correcte. La primera ronda l'hem guanyada en Taner i jo. Llavors ella ha dit alguna cosa així com: "Punt per a l'equip lila"... ens hem mirat i efectivament, els dos duiem una camiseta lila. Seguint amb la broma he demanat a en Taner quin color havíem de dur dilluns. Divertit.
A les 14:00 he anat a la sessió de cinema. La pel·lícula era Before Sunrise, protagonitzada per Ethan Hawke i Julie Delpy. Un jove americà i una al·lota francesa es coneixen dins un tren que travessa Europa. A Viena el jove la convida a passar la nit amb ell, abans d'agafar el vol que el durà de tornada a Estats Units. Així, coneixen Viena de nit i s'expliquen moltes coses, conscients que la seva aventura s'acabarà en sortir el sol. M'ha agradat la pel·lícula, però no el doblatge ni molt menys els subtítols. Com més cinema en versió original veig, menys puc sofrir els doblatges, a banda que els subtítols sovint no encaixaven amb el que deien els protagonistes, i es feia encara més complicat entendre els diàlegs. Hi ha gent que es suposa que viu de fer aquesta feina, no? Tan difícil és transcriure allò que els actors diuen? No ho sé, mai no he fet ni doblatge ni subtitulació.
Avui horabaixa he tornat sortir a caminar. Quasi una hora i mitja. Estic molt contenta, però la meva ciàtica no opina el mateix... He anat per Währinger Strasse fins a Paulinengasse, al districte 18, cap a l'oest de la ciutat, i he tornat per Kreuzgasse. Dec haver fet uns 6 quilòmetres. Quan he tornat era hora de sopar, i com que avui no he anat a comprar, no hi havia molt on triar. He passat per davant d'un xinès i he demanat un arròs amb verdures i tofu, que m'he menjat a la residència. Per cert, tenc cuina, sí, però no hi ha estris per cuinar. Tampoc no em ve de gust anar a menjar fora sola, clar que això té fàcil solució però per poc que em conegueu, sabreu que som més rara que un cavall verd. La propera setmana... Sempre la propera setmana.Arriben notícies des de les Illes. Males notícies. Felanitx està de dol, un jove, només 32 anys, va perdre la vida ahir mentre feia feina. Sol. Mai no vàrem ser bons amics, però sí coneguts de tota la vida que quan ens vèiem ens saludàvem. Ara hi pens i no ho puc creure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada