22:40.
Ja anam pel tema 3, Orte, llocs. Hem repassat com es fan les descripcions de llocs, què podem trobar a una ciutat, com es demana i s'indica el camí... A més hem treballat les preposicions locals i hem jugat a l'"escales i serps", a cada casella hi havia un verb, un espai en blanc i un lloc, i havíem de dir la preposició que pertocava. Si ens equivocàvem, tres caselles enrera. En Taner i jo hem jugat contra n'Antón i en Haik, i hem perdut. Clar, en Taner volia que tiràs el dau tot el temps jo i no feia més que caure a caselles amb el cap de la serp. Aquestes preposicions les duc millor. M'he animat.
Avui horabaixa he anat d'excursió. Així, en singular, perquè no coneixia ningú i la major part del temps he anat sola enmig d'un gran grup de gent (ja me val!). Tot el camí en Wolfgang, que als matins està a la secretaria de la Universitat, ens anava explicant el que podíem veure des de l'autocar. He entès ben poc perquè la gent de darrera no feia més que xerrar i a més amb un volum considerable. He entès Mayerling... Mayerling? Això em sona! Primera aturada a Heiligenkreuz, petit poble amb un monestir cistercenc que duu el mateix nom al sud de Viena. Va ser fundat el 1133 per Leopold III i sembla ser que és el monestir ocupat sense interrupció més antic del món. Hem pogut veure que bona part de la decoració és de l'italià Giovanni Giuliani, i també que es conserven alguns vitralls originals, no tots, ja que molts varen ser destruïts durant el segon setge de Viena. Tota la construcció mostra una mescla de romànic, gòtic i barroc. L'any passat, alguns monjos d'aquest monestir van gravar un CD de cant gregorià, Chant: Music for Paradise, que ha resultat ser un supervendes.
Segona aturada a Seegrotte, al districte de Mödling, una sèrie de coves connectades on la principal atracció és el llac interior més gros d'Europa. El guia també ens ha explicat que durant la II Guerra Mundial va ser un camp de concentració (depenent del de Mauthausen), on s'hi fabricava part d'un avió de combat. Per altra banda, va ser l'escenari d'algunes escenes de la versió d'Els tres mosqueters de l'any 1993, es conserven algunes decoracions com a atracció turística. Fred, hem passat de quasi 30º a fora a 10º tot just travessar la porta d'accés. Claustrofòbic, un estret passadís ens duu fins l'inici de la visita. Humit, cada dia han de drenar milers de litres per tal de mantenir el nivell d'aigua. Bonic, sens dubte però supòs que torn gran i tot em sembla artificial. La visita ha acabat amb una volta en barca.
Darrera aturada a Gumpoldskirchen, poble envoltat de vinya per tots costats. Evidentment això era el que anàvem a veure... i beure. Hem anat a un Heuriger, on ens han servit una copa de vi blanc perhom i un plat amb embutits -no, gràcies, que som vegetariana, i el cambrer torna amb un plat de formatge amb amanida i pebre, no sé de quin tipus, però picava amb ganes, per tot arreu!-. Ja dins l'autobús he sentit que les dues al·lotes que seien darrera jo xerraven de Wise Guys... no me n'he pogut estar i hem acabat compartint impressions musicals. Són dues de les que vénen a cantar els dijous, una russa que es diu Katia i una croata que no sé què nom. Poc abans de partir s'ha posat a ploure, i he arribat a casa ben xopa. Ja hi tornam esser, aigua una altra vegada.
Ja anam pel tema 3, Orte, llocs. Hem repassat com es fan les descripcions de llocs, què podem trobar a una ciutat, com es demana i s'indica el camí... A més hem treballat les preposicions locals i hem jugat a l'"escales i serps", a cada casella hi havia un verb, un espai en blanc i un lloc, i havíem de dir la preposició que pertocava. Si ens equivocàvem, tres caselles enrera. En Taner i jo hem jugat contra n'Antón i en Haik, i hem perdut. Clar, en Taner volia que tiràs el dau tot el temps jo i no feia més que caure a caselles amb el cap de la serp. Aquestes preposicions les duc millor. M'he animat.
Avui horabaixa he anat d'excursió. Així, en singular, perquè no coneixia ningú i la major part del temps he anat sola enmig d'un gran grup de gent (ja me val!). Tot el camí en Wolfgang, que als matins està a la secretaria de la Universitat, ens anava explicant el que podíem veure des de l'autocar. He entès ben poc perquè la gent de darrera no feia més que xerrar i a més amb un volum considerable. He entès Mayerling... Mayerling? Això em sona! Primera aturada a Heiligenkreuz, petit poble amb un monestir cistercenc que duu el mateix nom al sud de Viena. Va ser fundat el 1133 per Leopold III i sembla ser que és el monestir ocupat sense interrupció més antic del món. Hem pogut veure que bona part de la decoració és de l'italià Giovanni Giuliani, i també que es conserven alguns vitralls originals, no tots, ja que molts varen ser destruïts durant el segon setge de Viena. Tota la construcció mostra una mescla de romànic, gòtic i barroc. L'any passat, alguns monjos d'aquest monestir van gravar un CD de cant gregorià, Chant: Music for Paradise, que ha resultat ser un supervendes.
Segona aturada a Seegrotte, al districte de Mödling, una sèrie de coves connectades on la principal atracció és el llac interior més gros d'Europa. El guia també ens ha explicat que durant la II Guerra Mundial va ser un camp de concentració (depenent del de Mauthausen), on s'hi fabricava part d'un avió de combat. Per altra banda, va ser l'escenari d'algunes escenes de la versió d'Els tres mosqueters de l'any 1993, es conserven algunes decoracions com a atracció turística. Fred, hem passat de quasi 30º a fora a 10º tot just travessar la porta d'accés. Claustrofòbic, un estret passadís ens duu fins l'inici de la visita. Humit, cada dia han de drenar milers de litres per tal de mantenir el nivell d'aigua. Bonic, sens dubte però supòs que torn gran i tot em sembla artificial. La visita ha acabat amb una volta en barca.Darrera aturada a Gumpoldskirchen, poble envoltat de vinya per tots costats. Evidentment això era el que anàvem a veure... i beure. Hem anat a un Heuriger, on ens han servit una copa de vi blanc perhom i un plat amb embutits -no, gràcies, que som vegetariana, i el cambrer torna amb un plat de formatge amb amanida i pebre, no sé de quin tipus, però picava amb ganes, per tot arreu!-. Ja dins l'autobús he sentit que les dues al·lotes que seien darrera jo xerraven de Wise Guys... no me n'he pogut estar i hem acabat compartint impressions musicals. Són dues de les que vénen a cantar els dijous, una russa que es diu Katia i una croata que no sé què nom. Poc abans de partir s'ha posat a ploure, i he arribat a casa ben xopa. Ja hi tornam esser, aigua una altra vegada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada