21:55.
Avui toca excursió de tot el dia, toca fer mal temps. Idò no! O no encara... Fa un dia genial per anar a passejar, no fa calor, fa fresqueta... A l'autobús m'he trobat amb en Piotr i n'Ivan. De camí cap a Melk ens hem quedat pràcticament tots adormits. Ens ha despert la greu veu d'en Flo, l'al·lot gran i gros de la secretaria. Hem baixat i de seguida hem visitat el convent benedictí d'aquest petit ploble situat a la vora del Donau (Danubi). Hi havia dues possibilitats: fer la visita en alemany o fer-la en anglès. Va, alemany ;) L'abadia data del 1089, quan Leopold II va regalar un dels seus castells als monjos benedictins. Durant la primera meitat del s XVIII s'hi va fer una important reforma que explica l'estil barroc predominant en tot l'edifici. La biblioteca m'ha deixat parada, milers de llibres i manuscrits per no acabar mai. A l'església, una petita orquestra assajava no sabem ben bé què, perquè ha arribat l'hora de partir i no ho hem pogut escoltar -sempre anam ràpid-. Les onze. Per qualsevol austríac hora normal per entrar al celler del costat per (?) dinar (?)... molt bé, vedella amb verdures per tothom i pasta per jo.
Acabam de dinar i feim via, que el vaixell no ens ha de deixar. Ara toca un passeig pel Donau. Baixam cap el moll i com que afortunadament no plou, aquesta vegada podem pujar dalt i admirar el paisatge. Hi ha megafonia que explica el que ens anam trobant, però no es sent. I molt espanyol -o castellanoparlant- arreu. I no són precisament els companys de la Universitat, que avui són molts els espanyols que s'han apuntat a aquesta excursió. La regió per la qual transcorr el Donau i que avui estam visitant es diu Wachau. Com no, zona de vins. A més de les vinyes, també veim algunes ruïnes d'antics castells o fortificacions. I una plataforma per passar cotxes i persones d'un costat del riu a l'altre. M'he fet una foto amb en Flo, llàstima que la seva veu no surt...
Ens aturam a Dürnstein després de gairebé una hora i mitja de passeig -com passa el temps- i anam a visitar la seva abadia. Una dona ens ha mostrat una part de l'edificació, altra volta predominantment barroca. El més característic i cridaner, la seva torre blava que s'alça per damunt l'aigua. De somni. Dürnstein és conegut perquè el duc Leopold V va mantenir-hi captiu al seu castell el rei Ricard "Cor de Lleó" d'Anglaterra, el que explica perquè hi ha un hotel amb aquest nom. Així, una bona part del grup hem pujat a veure el que quedava del castell. I quines vistes. El Donau, les vinyes, les muntanyes, una altra abadia a l'horitzó... de conte.
A baix, temps per un vi i una menjada lleugera a un Heuriger. S'ennuvola. Temps per passejar a la vora del Donau. Més núvols. Pujam al bus i partim cap a Viena... i plou. Tanta sort que l'excursió gairebé està acabada. Dormim tot el camí de tornada.
No tenc ganes d'estar sola anit. M'agradaria sortir, però tothom estudia. O està massa cansat. O simplement no té ganes de fer res. I no tenc altra sortida que fer bonda i quedar on som o anar pel meu compte, però no som a Mallorca ni a Menorca. Què hi faig, sola, a qualsevol lloc? La probabilitat de trobar algú conegut és mínima, la probabilitat de conèixer algú pel món, no sé si la vull contemplar. De manera que... sis dies em queden. Sis dies de vida intensa. Sempre passa igual, allà on semblava que no hi havia res trobes tresors valuosíssims, el que pareixia que no era interessant et fa anar el cor a mil, i tornes sentir, i tornes saber que vius, que si et toquen l'ànima ets capaç de tot, tornes descobrir que t'agrada ser com ets, que uns ulls poden fer miracles, que dues paraules fan tremolar el terra, que una abraçada és el millor que et pot passar, que els silencis són plens de significats, que no tens ganes de tornar i al mateix temps voldries fer-ho per explicar i tornar sentir-te a prop. Moltes coses passen pel meu cap. I em qued amb l'experiència, bona tota ella, amb la felicitat que em dóna comprovar què puc fer encara.
Ich bin sehr zufrieden. Deshalb würde ich hier bleiben. Trotzdem habe ich Lust mit dir zu sein. ;)
Avui toca excursió de tot el dia, toca fer mal temps. Idò no! O no encara... Fa un dia genial per anar a passejar, no fa calor, fa fresqueta... A l'autobús m'he trobat amb en Piotr i n'Ivan. De camí cap a Melk ens hem quedat pràcticament tots adormits. Ens ha despert la greu veu d'en Flo, l'al·lot gran i gros de la secretaria. Hem baixat i de seguida hem visitat el convent benedictí d'aquest petit ploble situat a la vora del Donau (Danubi). Hi havia dues possibilitats: fer la visita en alemany o fer-la en anglès. Va, alemany ;) L'abadia data del 1089, quan Leopold II va regalar un dels seus castells als monjos benedictins. Durant la primera meitat del s XVIII s'hi va fer una important reforma que explica l'estil barroc predominant en tot l'edifici. La biblioteca m'ha deixat parada, milers de llibres i manuscrits per no acabar mai. A l'església, una petita orquestra assajava no sabem ben bé què, perquè ha arribat l'hora de partir i no ho hem pogut escoltar -sempre anam ràpid-. Les onze. Per qualsevol austríac hora normal per entrar al celler del costat per (?) dinar (?)... molt bé, vedella amb verdures per tothom i pasta per jo.
Acabam de dinar i feim via, que el vaixell no ens ha de deixar. Ara toca un passeig pel Donau. Baixam cap el moll i com que afortunadament no plou, aquesta vegada podem pujar dalt i admirar el paisatge. Hi ha megafonia que explica el que ens anam trobant, però no es sent. I molt espanyol -o castellanoparlant- arreu. I no són precisament els companys de la Universitat, que avui són molts els espanyols que s'han apuntat a aquesta excursió. La regió per la qual transcorr el Donau i que avui estam visitant es diu Wachau. Com no, zona de vins. A més de les vinyes, també veim algunes ruïnes d'antics castells o fortificacions. I una plataforma per passar cotxes i persones d'un costat del riu a l'altre. M'he fet una foto amb en Flo, llàstima que la seva veu no surt...
Ens aturam a Dürnstein després de gairebé una hora i mitja de passeig -com passa el temps- i anam a visitar la seva abadia. Una dona ens ha mostrat una part de l'edificació, altra volta predominantment barroca. El més característic i cridaner, la seva torre blava que s'alça per damunt l'aigua. De somni. Dürnstein és conegut perquè el duc Leopold V va mantenir-hi captiu al seu castell el rei Ricard "Cor de Lleó" d'Anglaterra, el que explica perquè hi ha un hotel amb aquest nom. Així, una bona part del grup hem pujat a veure el que quedava del castell. I quines vistes. El Donau, les vinyes, les muntanyes, una altra abadia a l'horitzó... de conte.A baix, temps per un vi i una menjada lleugera a un Heuriger. S'ennuvola. Temps per passejar a la vora del Donau. Més núvols. Pujam al bus i partim cap a Viena... i plou. Tanta sort que l'excursió gairebé està acabada. Dormim tot el camí de tornada.
No tenc ganes d'estar sola anit. M'agradaria sortir, però tothom estudia. O està massa cansat. O simplement no té ganes de fer res. I no tenc altra sortida que fer bonda i quedar on som o anar pel meu compte, però no som a Mallorca ni a Menorca. Què hi faig, sola, a qualsevol lloc? La probabilitat de trobar algú conegut és mínima, la probabilitat de conèixer algú pel món, no sé si la vull contemplar. De manera que... sis dies em queden. Sis dies de vida intensa. Sempre passa igual, allà on semblava que no hi havia res trobes tresors valuosíssims, el que pareixia que no era interessant et fa anar el cor a mil, i tornes sentir, i tornes saber que vius, que si et toquen l'ànima ets capaç de tot, tornes descobrir que t'agrada ser com ets, que uns ulls poden fer miracles, que dues paraules fan tremolar el terra, que una abraçada és el millor que et pot passar, que els silencis són plens de significats, que no tens ganes de tornar i al mateix temps voldries fer-ho per explicar i tornar sentir-te a prop. Moltes coses passen pel meu cap. I em qued amb l'experiència, bona tota ella, amb la felicitat que em dóna comprovar què puc fer encara.
Ich bin sehr zufrieden. Deshalb würde ich hier bleiben. Trotzdem habe ich Lust mit dir zu sein. ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada