23:18.
Per fi. Avui dematí m'he aixecat prest, m'he dutxat, m'he mudat un poc i he partit en direcció Stephansplatz. No m'ha costat gaire trobar la Domgasse, un dels domicilis que la família Mozart va tenir a Viena i on Wolfgang va escriure Les noces de Fígaro. Un edifici de tres plantes avui convertit en museu. Si el meu caràcter fos diferent, el desengany hauria estat monumental, però procur no fer-me il·lusions sobre el que no conec i així deixar-me sorprendre pel que em trob. I he trobat una casa gairebé buida, acolorida amb pintures de l'època -sobretot retrats- i la música de Mozart trencant la fredor dels espais. Sort de l'àudioguia. No es pot explicar el que es sent sabent que aquell terra de fusta el va trepitjar el més gran geni que ha existit mai, que a alguna banda hi tenia una taula i una cadira on s'asseia per escriure màgiques melodies i contundents harmonies, que els seus dos fills, els que van sobreviure, jugaven i corrien d'un lloc a l'altre... Mozart m'apassiona, el seu Rèquiem em trenca l'alè i m'estremeix per complet. Ell era allà, fa 223 anys!
La intenció, després d'aquesta experiència, era arribar a l'Albertina, però per no desenvolupar alguna cosa semblant a la Síndrome d'Stendahl, he decidit postposar-ho... I he tornat a casa. Se m'ha fet tard i ja no tenia temps de completar cap visita, que a les 6 de l'horabaixa està tot tancat, i he sortit a passejar una mica. He pres el carrer del MuseumsQuartier i quan ha aparegut la bolla daurada del Secession he sabut que arribava al Naschmarkt... i que avui és diumenge i està tancat. Molt bé. Tornam arrera. Així i tot he aprofitat per fotografiar uns edificis que ja havia vist quan passàvem amb el bus els dies de les excursions. A les 18h havíem quedat uns quants al campus. Hem estat quatre "quantes", n'Eva, na Lenka, n'Olga -russa que viu a la mateixa residència que elles- i jo. Lògic, tothom estudia... Hem passat un bon horabaixa de gelats i conversa en anglès. N'Olga ens ha explicat una mica com van les coses al seu país. I no sembla que millorin per ara.
Hauria d'estudiar una mica, que demà hi ha l'examen final... i mira quina hora és! Crec que val més que descansi per tenir tots els sentits a punt. Total, amb tot el que -ara sí que ho veig- he après aquestes tres setmanes, crec que en tenc de sobres. O això esper. O això vull pensar. Bona nit.
Per fi. Avui dematí m'he aixecat prest, m'he dutxat, m'he mudat un poc i he partit en direcció Stephansplatz. No m'ha costat gaire trobar la Domgasse, un dels domicilis que la família Mozart va tenir a Viena i on Wolfgang va escriure Les noces de Fígaro. Un edifici de tres plantes avui convertit en museu. Si el meu caràcter fos diferent, el desengany hauria estat monumental, però procur no fer-me il·lusions sobre el que no conec i així deixar-me sorprendre pel que em trob. I he trobat una casa gairebé buida, acolorida amb pintures de l'època -sobretot retrats- i la música de Mozart trencant la fredor dels espais. Sort de l'àudioguia. No es pot explicar el que es sent sabent que aquell terra de fusta el va trepitjar el més gran geni que ha existit mai, que a alguna banda hi tenia una taula i una cadira on s'asseia per escriure màgiques melodies i contundents harmonies, que els seus dos fills, els que van sobreviure, jugaven i corrien d'un lloc a l'altre... Mozart m'apassiona, el seu Rèquiem em trenca l'alè i m'estremeix per complet. Ell era allà, fa 223 anys!
La intenció, després d'aquesta experiència, era arribar a l'Albertina, però per no desenvolupar alguna cosa semblant a la Síndrome d'Stendahl, he decidit postposar-ho... I he tornat a casa. Se m'ha fet tard i ja no tenia temps de completar cap visita, que a les 6 de l'horabaixa està tot tancat, i he sortit a passejar una mica. He pres el carrer del MuseumsQuartier i quan ha aparegut la bolla daurada del Secession he sabut que arribava al Naschmarkt... i que avui és diumenge i està tancat. Molt bé. Tornam arrera. Així i tot he aprofitat per fotografiar uns edificis que ja havia vist quan passàvem amb el bus els dies de les excursions. A les 18h havíem quedat uns quants al campus. Hem estat quatre "quantes", n'Eva, na Lenka, n'Olga -russa que viu a la mateixa residència que elles- i jo. Lògic, tothom estudia... Hem passat un bon horabaixa de gelats i conversa en anglès. N'Olga ens ha explicat una mica com van les coses al seu país. I no sembla que millorin per ara.Hauria d'estudiar una mica, que demà hi ha l'examen final... i mira quina hora és! Crec que val més que descansi per tenir tots els sentits a punt. Total, amb tot el que -ara sí que ho veig- he après aquestes tres setmanes, crec que en tenc de sobres. O això esper. O això vull pensar. Bona nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada