El divendres (29 d'abril) l'havíem reservat per fer una sortida especial: aniríem a Salzburg en cotxe. Ens vàrem trobar ben prest a l'oficina de lloguer de cotxes i, una vegada superats els tràmits burocràtics, vàrem anar a cercar el nostre vehicle. En Tomeu va ser l'encarregat de treure'ns de Viena, amb el suport logístic de na Coral al mapa de paper i en Tià a les noves (ja no tant, eh?) tecnologies. No va ser massa difícil, només deixar la ciutat una llarga autopista comunica les dues regions, amb els corresponents punts de descans. En vàrem aprofitar un per berenar i canviar de conductor... pobre Tià, no el vàrem deixar conduir tranquil. La segona aturada va ser a Mondsee, un poblet a la vora del llac que duu el mateix nom, molt polit. I vàrem aprofitar per dinar, ja que hi érem. Després vàrem fer una volteta per la ruta que a l'oficina de turisme ens havien recomanat.
Fins a Salzburg va conduir na Coral. L'avantatge d'haver-hi estat fa no gaire, és que ja sabia ben bé per on havíem d'anar: des de Mirabell cap a la casa de Doppler, travessant el pont, enfilant la Getreidegasse fent aturada a la casa de Mozart, arribant a la catedral tot admirant les fonts que ara ja estan descobertes. Aquesta vegada sí, vàrem poder pujar amb el funicular fins a la fortalesa Hohensalzburg. Diria que va ser una incursió ràpida, ben aviat varen començar a tancar els museus i ni tan sols vàrem ser a temps de fer la visita guiada, però les vistes i el bon temps ho varen suplir bastant bé. En tornar davallar vàrem berenar de Bretzels. Per acabar la visita a Salzburg vàrem passar pels jardins de Mirabell, florits, plens de tulipes de tots colors. I encara vàrem poder descobrir que més enllà el jardí seguia, que hi havia unes figures de nanets que ens varen inspirar per fer-nos fotos "artístiques" i que un poc amagat hi havia un parc infantil inspirat en "La Flauta màgica"... encara ens sentim prou joves com per jugar una estona? Sí!!!!
Sortir de la ciutat va ser, potser, la part més complicada del dia. La missió va recaure en n'Antònia, i tots vàrem posar el nostre granet d'arena per tal d'embullar-la i anar fent voltes inútils...
Altra volta quilòmetres d'autopista. Encara teníem temps i ganes de fer una darrera aturada a Seewalchen am Attersee, un dels llocs on Klimt va pintar els seus paisatges. La veritat és que aquesta zona de llacs immensos és impressionant. Només ens va faltar poder fer una volteta amb barca... També vàrem aprofitar per sopar.
Jo mateixa em vaig encarregar de la darrera etapa de carretera, conduint per primera vegada a Àustria i entrant el cotxe dins Viena. Tanta sort que era bastant tard i no hi havia gaire trànsit...
El dissabte vàrem tornar a Schönbrunn, aquesta vegada per veure el zoo. Sí que vaig fer bé de treure'm el passi anual! L'horabaixa vàrem arribar a l'Stephansplatz per fer les compres pertinents i després vàrem anar a l'hotel a deixar-ho tot per, una mica més tard, anar a l'òpera, que des de fa unes setmanes tenen una pantalla instal·lada a la plaça Herbert von Karajan i es poden veure les funcions de franc. Asseguts enterra vàrem poder escoltar i veure una estona de Don Giovanni (Mozart). Un moment, aquest Don Giovanni... és ell? No, no ho és. Espera! Sí! És ell! Ildebrando d'Arcangelo en el paper de Don Giovanni!!!! Ai, que m'acub...
Per al darrer sopar vàrem triar els crêpes del Café der Provinz. En Jaume, na Mercè i n'Aina ens varen acompanyar, fent la vetllada encara més interessant.
I aquí s'acaba aquesta revisió del que ha estat, fins el moment, la darrera visita. M'ho he passat molt bé, ha valgut la pena el cansament i tot plegat, només per tenir-vos a prop i fer-vos partícips d'aquest escenari de la meva vida, d'aquesta Viena que tant em dóna i que tant em deixa compartir. I més il·lusió em fa perquè dos dels protagonistes d'aquest capítol seran pares després de l'estiu i segurament aquest és el darrer viatge que facin fins aleshores (i supòs que bastant temps després!). Tomeu i Coral, tota la felicitat del món!!!!
Quins viatgets, nina! Ja veig que tot et va bé... Avui, 11 de maig, editorial conjunta a diaris i blogs a favor d'Acció Cultural del País Valencià, perquè defensar el català no sigui motiu de multes ni persecussions. Què t'he d'anar a dir que no sàpigues! Una besada!
ResponElimina