İstanbul

31.12.2009 Felanitx-İstanbul

Darrer dia de l'any. I no, aquesta entrada no és per fer balanç, sinó per intentar descriure una mica les sensacions que produeixen (ara ja) menys de 24 hores a İstanbul.

Són gairebé les 7 de l'horabaixa. Deu fer una hora que m'he despert amb els càntics que surten d'algun dels incomptables minarets de la ciutat. No, no hem dormit tot el dia, però entre el viatge d'ahir i tot el que hem fet aquest matí, necessitàvem descansar.

Ahir va ser un dia d'aquells "perdut". No vàrem fer res més que anar de casa a l'aeroport, d'un aeroport a un altre, hores i hores d'espera, fins que per fi, i amb retard, vàrem arribar a İstanbul. Bé, això jo, que venia de Felanitx. Na Lídia venia "directament" de Vielha, el que li va suposar unes quantes hores més d'autobús.

Estam a un hotel, el Cevdet Sunay, bastant cèntric. Avui matí, després de berenar, hem partit a peu. Tenint en compte les aturades del tramvia, hem començat el nostre passeig a Yusufpaşa i de seguida ens hem aturat a la Murat Paşa Camii ("camii" vol dir mesquita). Data del 1470, poc després de la conquesta otomana. Murat era fill d'una família imperial bizantina, però es va convertir a l'islam i va arribar a ser un dels generals de confiança del soldà Mehmet. No hem entrat, però sí hem admirat la decoració exterior i els seus minarets. Hem seguit endavant fins arribar a Laleli, suposam que, juntament amb Beyazıt, zona universitària. Ens ha cridat l'atenció la Beyazıt Camii, molt més gran que l'anterior. És la mesquita imperial més antiga que es conserva. Es va construir entre el 1501 i el 1505 per ordre de Beyazıt II, fill de Mehmet II el Conqueridor. Voltant per la Beyazıt Meydanı (plaça) ha aparegut la majestuosa porta d'entrada a la İstanbul Üniversitesi. Aquesta Universitat està situada a l'edifici que fou el palau de Mehmet el Conqueridor. Dins el recinte s'hi troba la Torre Beyazıt, que s'emprava per vigilar i descobrir incendis -es veu que cosa habitual a la vida quotidiana de la ciutat-. Hem començat a fer fotos, tot i que sovint sembla una feina del tot inútil: és impossible captar tot l'ambient i la màgia que envolta carrers i gent. Per casualitat hem travessat una de les portes que duu al Kapalı Çarşı, el Gran Basar... i ens hi hem volgut perdre. Carrers i carrerons coberts i estibats de tot tipus de mercaderies. Hi ha més de 4000 botigues, tallers, restaurants, i cases de te. I homes disposats a vendre qualsevol cosa. El va manar construir Mehmet II poc després de la conquesta. També ha patit incendis, el darrer fa uns 60 anys. Un poc cansades de voltar i admirar, ens hem assegut una estona a fer un te.

Hem sortit del Basar (avui sense comprar res) per una porta que ens ha duit a un dels laterals de la Universitat. Un poc més amunt ens hem topat amb la Süleymaniye Camii, que ens hagués agradat visitar però l'estan reformant. El que sí hem pogut veure ha estat el mausoleu (türbe) de Süleyman I, qui va deixar en mans de l'arquitecte Mimar Sinan la construcció de la mesquita entre els anys 1550 i 1557.

Hem seguit caminant fins veure el Bozdoğan Kemeri, un aqüeducte que va ser construït a finals del s. IV, durant el govern de l'emperador Flavi Valent. El s. VII Heracli el va esfondrar però més tard Süleyman el Magnífic el va refer. D'allà hem decidit baixar fins el mar, el Haliç, el Corn d'Or. No hem vist gaire aigua, unes planxes metàl·liques tapaven les vistes, però hem seguit la costa fins el Mısır Çarşısı, el Basar de les Espècies o Basar Egipci. A aquelles hores la gana ja havia fet acte de presència i hem dinat darrere la Yeni Camii, a una plaça clarament turística i a la que segurament no tornarem... (de vegades se'ns oblida que nosaltres també som turistes).

Després hem agafat el tramvia a Sirkeci i hem tornat a l'hotel, on descansam i esperam que sigui hora per anar fins a l'altre costat del Haliç, concretament a Taksim. No sé perquè, però em fa moltes ganes...

Som a İstanbul!!!!