Diumenge passat, dia 27 de desembre, va ser un dia de nervis, de bons desitjos, d'emocions contingudes fins el final, de música, de cultura, d'identitat... va ser el nostre dia. Després de dos anys de feina, per fi, mostràvem al públic assistent el resultat de les hores invertides als assajos i a l'estudi, el primer disc d'Abeniara.
Quantes vegades he anat a presentacions de discs de grups que m'agraden i als que sempre admir... però diumenge érem nosaltres a l'escenari. Tot aquell muntatge d'equip de so i llums era per a Abeniara. Tota aquella gent que va omplir l'auditori ens venia a escoltar. I crec que tots i totes n'estam satisfets. Ens ho vàrem passar molt bé sonant. Una experiència per recordar (i per repetir, a finals de gener presentam el disc a Barcelona!). Gràcies a tota la gent que va venir, gràcies als col·laboradors, gràcies, gràcies, gràcies.
Una vegada passat el concert, i rebent l'escalfor de les nostres amistats i coneguts, algú em va demanar que li signàs el CD... uooooooooo! Quina passada tot plegat. La veritat és que essent part implicada en tot això les paraules no em basten.
Crec que encara no ho he acabat de pair. Vaig a fer-ho, però a Istanbul... Bona entrada d'any!
[No me funcionan las tildes; lo siento]
ResponEliminaGracias por el comentario n.n De no ser por el, no habria recordado tu viaje. Intentare seguirte, aunque no se si la "agenda" me lo permitira (es horrible estar igualmente ocupado -o mas- cuando hay vacaciones)... Estoy seguro de que sera interesantisimo (empezando porque a la fuerza voy a aprender otro idioma, que no esta nada mal).
Buen viaje y feliz año.
L'enhorabona, va ser realment guapo. Ja ho he explicat al blog ;-)
ResponEliminaMadò Llúcia.