dijous, 27 d’agost del 2009

Pearl Harbor

20 d'agost, dijous.

Ja hi tornam a ser. Canvis d'horaris, de menjades, nits que duren dues o tres hores...

Dimarts vàrem intentar anar a Pearl Harbor. Primer intent frustrat. No sabíem quin bus agafar, i enlloc de demanar-ho, vàrem emprar la meva intuïció, que aquesta vegada va fallar. Així, el que vàrem veure va ser Pearl City, però amb bus, que no vàrem baixar fins que vàrem tornar ser prop de l'aigua. Ho intentam a peu? Accés restringit i controlat. Com es fa per anar a Pearl Harbor!!!?

Al final vàrem agafar un camí que ens va dur a passejar pels voltants de la central elèctrica... Tanta sort que un poc més endavant hi havia un parc i un Pizza Hut on dinar...

Vàrem decidir que ho tornaríem intentar l'endemà i vàrem anar a l'hotel, a veure la tele en anglès.

Terrible nit. No podia dormir!

Ahir al matí vàrem fer les maletes (n'he hagut de comprar una altra, que no m'hi cap tot) i les vàrem deixar a la consigna.

Per anar a Pearl Harbor havíem d'agafar el bus 9, i així ho vàrem fer. Efectivament ens va dur a Pearl Harbor, però a la zona militar! Vàrem demanar a la conductora què havíem de fer, i molt amablement ens va explicar que hauríem pogut agafar qualsevol dels altres autobusos, que havíem d'anar a l'Arizona Memorial. Aaaahhh... Ens va dur fins la propera aturada i ens va regalar dos transfers.

Per fi! Vàrem arribar a Pearl Harbor, el lloc que es pot visitar! Després de pensar-ho un poc vàrem comprar entrades pel vaixell Missouri i el Pacific Aviation Museum. Un bus ens hi va dur i vàrem fer més de dues hores voltant per dins el vaixell amb l'ajuda d'unes àudioguies (en anglès) que ens anaven explicant la història i alguns aspectes tècnics. Particularment, no m'emociona el fet que sigui un vaixell de guerra, però al final ho vaig trobar interessant i tot (el que expliquen, vull dir).

Més tard vàrem anar al museu; està bé, com no, molt americà (què vols? Ets a Amèrica, no?). I vàrem passar per la botiga i no ens vàrem estar de comprar regals.

Vàrem tornar a Waikiki amb el bus etern (no ho he dit, però cada viatge d'aquests són quasi dues hores!). Vàrem recollir les maletes després d'haver fet les darreres compres i vàrem anar a l'aeroport (sí, amb bus!). Com no, em vaig equivocar d'aturada i vàrem haver de caminar un poc, però no passa res, ens sobrava temps.

Un control d'agricultura, un altre de pes, la facturació... i per fi vàrem deixar les maletes. Les recolliríem a Londres. Enèsim control fora sabates (aquí et fan llevar fins i tot les xancles) i vàrem esperar el primer vol.

Arribam a San Francisco que són les dues per nosaltres però les cinc a la ciutat. Tenim son, així que anam a berenar (ahir no vàrem fer cap menjada decent), després ens compram dos d'aquests coixinets pel coll, anam a la terminal internacional i dormim.

No sé quina hora és però hem agafat el següent vol. Ja hem dinat i sobrevolam el riu Missouri, al Nord d'Estats Units.

1 comentari:

  1. Ja sé que les dimensions no són el més important, però si Pearl Harbor és el port natural més gran del món, pots estar segura que el de Maó n'és el segon... Fins demà!

    ResponElimina