Kaua'i - Hawai'i

16 d'agost, diumenge. Hilo.

Fantàstica vetllada la de divendres. Vaig sentir gent que xerrava a la terrassa i vaig decidir apuntar-m'hi. Molt bona idea. Al principi no entenia res, quan els americans xerren entre ells deu ser una cosa semblant a quan ho feim dos mallorquins.

Una de les dones que "fa feina" a l'hostal és d'Arizona. Va venir de vacances a Kaua'i i se'n va enamorar. Està casada, però el seu marit ha quedat a Arizona, i cada setmana li envia diners.

També hi ha una parella de Chicago que viuen/treballen/estudien a Honolulu, o almenys ell. Els seus amics havien anat a passar la nit fora, però ella s'havia fet mal a un genoll el dia anterior botant ones (?) i havia de fer repòs (i li feia molt mal, bastava mirar-la a la cara).

Més tard es va afegir a la conversa una al·lota de vint anys, suïssa, que duu tot l'estiu viatjant sola per tot Nordamèrica. Quin coratge!

Finalment, i fins l'hora d'apagar els llums, va aparèixer na Tatiana, l'alemanya.

El "gerent" anava i venia constantment. Jo diria que amb algunes cerveses de més.

Quan va ser l'hora d'apagar els llums encara vam fer una estona més a la portassa, l'únic lloc de l'hostal on pots estar i fer renou passades les nou i mitja.

Vaig riure molt, sobretot amb la història d'una dona que ho havia volgut quedar a l'hostal perquè "l'oceà fa massa renou".

Ahir dematí va ser aixecar-nos, fer la maleta i partir. L'autobús va arribar puntual. Havíem de fer un transbord, no sabíem ben bé on, i quan ja ens pensàvem que ens ho havíem passat, va aparèixer el First Hawaiian Bank, el lloc indicat. Uns minuts més tard va arribar el transfer cap a l'aeroport. Molt bé, ja hi som, és prest, què feim? Vaig comprar un llibre per passar el temps, Testimony d'Anita Shevre, en anglès.

A migdia sortia el nostre vol amb escala a Honolulu, on vàrem dinar.

A Hilo, esperàvem un taxi per anar a l'hostal, i un guarda de seguretat molt simpàtic en va cridar un.

A l'hostal, la mateixa habitació de l'altra vegada, plena de gent, amb la diferència que aquesta vegada les al·lotes són més simpàtiques i comunicatives. Vaig estar una estona a entrar, intentant posar al dia el bloc, i quan vaig anar al dormitori, na Xisca xerrava amb una japonesa i una coreana. Al final de la conversa s'hi va afegir una holandesa que també xerra castellà.

I a dormir, que demà serà un dia intens!