Hanalei

*(he recuperat totes les lletres i els accents!)

14 d'agost, divendres. Kapa'a.

No va ser. Apuntar-me a una festa amb un munt de desconeguts no em va acabar de fer.

Avui ens hem passejat un poc. Amb un bus hem resseguit la costa Nord-Est fins a Hanalei. Tot arribant, les Makaleha Mountains ens oferien un espectacle del tot recomanable: incomptables caigudes d'aigua que molta gent s'atreveix a admirar des dels helicòpters que es poden llogar. A l'altra banda de la carretera, una llarga platja ens ha servit per fer d'observadores de gent que aprenia a fer surf amb les minses ones que arribaven a la costa i d'un estol d'ocells que ens envoltaven, uns petits que avancen a bots i d'altres un poc més grossos que caminen i mouen al cap al mateix ritme... el que fa no tenir res a fer. Detalls que normalment passaríem per alt ens serveixen per entretenir-nos una bona estona.

A migdia hem cercat un lloc per dinar. No hem tengut sort. Vull dir que sí que hem trobat lloc però més hagués valgut que no. Ha estat car, ens han servit "d'aquella manera" i a més, tret del maki de verdures que ha estat boníssim, s'han equivocat amb la comanda. Havia demanat un plat de verdures i m'han duit un que s'assembla però que duu peix i a més és molt coent. Per alguna cosa la nostra guia no en parla.

Tornam ser a Kapa'a, a l'hostal, amb ganes que sigui demà per viatjar de nou a Hilo.

Avui arriba na Margot amb unes amigues, però serà difícil que ens trobem.

I jo tenc ganes de tornar a casa. No estic malament, i na Xisca és una excel·lent companya de viatge, però són molts dies de trescar. Viena pesa... -no vull pensar-hi massa-.