Hilo, 8 de juliol, dissabte. 21:05.
Com es habitual hem acabat la son ben prest. Les nostres companyes dormien i hem procurat no fer massa renou mentre feiem les maletes.
Aban d'acomiadar-nos de l'hostal hem fet una visita a l'Starbuck's, on no han entes el que els hem demanat. Tanta sort! Ens ha bastat be amb el batut que ens han posat.
Hem tornat les claus i hem anat al carrer a esperar un bus numero 20, el que ens ha duit fins l'aeroport. Una vegada alla, el jove que ens ha ates no entenia que tant ens era viatjar a Hilo o a Kona, el primer que sortis, o el mes barat... deia que no ens volia enviar al lloc equivocat. No hi ha lloc equivocat! Per pagar, li he mostrat les dues targes que tenc, perque trias, tampoc ho ha entes i ha cobrat meitat a una i meitat a l'altra. Finalment, volam a Hilo per poc mes de 100$ cada una.
A la sala d'embarcament hem descobert que el Burger King disposa de menu per a vegetarians.
El vol ens ha semblat molt curt, nomes 40 minuts, sobrevolant Moloka'i, Lana'i i Maui, que des de l'aire semblen poc habitades. Hawai'i (The Big Island) ha aparegut completament tapada de nuvols. A redols plovia. I hem imaginat fred, sensacio que ha fuit de cop una vegada fora de l'aeroport. Quina calor! Sembla que l'aire pesi al nostre voltant.
Primera peripecia del dia: llogar un cotxe. Entre que nomes na Xisca te llicencia internacional, la tarja ha de ser del mateix conductor, no en tenim de credit, na Xisca es menor de 25, enteniem que ens volien cobrar 400$ per dos dies (n'hem demanat tres pero com que sentir ploure) i que el cotxe que -a la fi- ens han donar es automatic... l'operacio ha durat bastant mes del que ens esperavem.
Segona peripecia: sortir de l'aeroport. Afortunadament, aprendre a conduir un cotxe automatic nomes ens ha costat tres frenades seques.
Tercera peripecia: trobar l'hostal que na Xisca havia mirat per internet, sense fer cap reserva, amb jo de copilot, ha resultat senzill. Un home molt amable ens ha llogat sense cap problema dues lliteres a una habitacio compartida. Aquest hostal es molt acollidor, per alguna cosa la guia que duim tambe el recomana.
Per dinar hem anat a un italia. Menjar com si fossim a casa, molt bo.
L'horabaixa l'hem passat dins el cotxe. Hem anat fins el Parc Nacional dels Volcans, pero no hem entrat, potser dema. Hem agafat un altre cami que ens ha permes observar de lluny el fumeral que surt del crater de Kilauea i passar per un dels rius de lava (refredada) que davalla del Manua Loa. Al llarg dels deu km llargs d'asfalt no sempre en bones condicions, hem trobat molts nenes, els ocells endemics de Hawaii. Ens ha agradat i impressionat a parts iguals.
Hem tornat a la carretera principal i hem fet un poc mes de cami fins el mar, fins Punalu'u Beach Park, pero hem arribat sol post, aixi que gairebe hem partit tot d'una.
Llarg el cami de tornada, mes encara plovent i a les fosques. Na Xisca ha superat amb escreix la prova de conduccio.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada