dissabte, 2 de juliol del 2011

Novel·la desordenada per entregues (1)

- Perdona que sigui tan directa. És que ja començ a tenir una edat, i no estic per segons quins jocs. Me dius que sí, però jo no hi veig l'interès per cap banda. No fa falta me posi més en evidència, no?- deia na Marta sense mirar-la als ulls. Potser no era tan valenta com es pensava, i s'estimava més donar-se per vençuda enlloc de creure en ella mateixa i en el que li deien les seves companyes. N'Alba sí que la mirava, dubtant entre seguir animant la seva amiga o callar. Ella sempre ho veia tot tan clar...
- Idò jo n'estic convençuda. Hauries de mirar de dir-li alguna cosa.
- Encara més?
- Dona, al meu entendre encara no li has fet saber res de res.
- Res de res... si ja t'ho dic jo. Res de res!
N'Alba no va dir cap altra paraula. Quan na Marta es tancava en ella mateixa era gairebé impossible accedir-hi, així que les dues van estar una bona estona sense dir-se res, només mirant la mar, potser pensant en allò que fa tants anys una d'elles havia sentit a dir: "L'aigua salada ho esborra tot"... Podria esborrar també allò?
- Torna!- va xisclar n'Alba. Però na Marta ja no escoltava. Ella sempre tan tràgica, no es conformava amb un final que no tenia ni començament. Així que es va inventar la seva pròpia història.

2 comentaris:

  1. M'agrada, vull saber com continua! O sigui que l'aigua salada ho esborra tot, eh?
    Espero que estiguis gaudint com t'ho mereixes a Menorca!

    ResponElimina
  2. Això diuen, Dona invisible... ja veurem quan arriba el proper capítol, ja avís que no serà una periodicitat regular i que depèn molt de "certs esdeveniments", hihihihihi. Si parla d'algú en concret? Noooo, què va. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència... o no. Besades des de Mallorca (Menorca genial, dijous hi torn!)

    ResponElimina