La immediatesa de la trobada amb l'amant la torbava en tots els sentits possibles. Mentre acabaven d'acordar els detalls de la cita furtiva, notava aquella sensació tan enyorada a l'entrecuix, alhora que la consciència li dictava tot el contrari. Però no era capaç de negar-s'hi, sabia que en veure's tot el demés perdria la seva importància i que no seria fins en acabar les alenades compassades que la ment seria seva una altra vegada.
En realitat res de tot allò no tenia gaire sentit, però veure's d'amagat era quelcom semblant a tenir una aventura i ho feia més interessant. Tanmateix, l'home que ella estimava i per qui deixaria de fer aquelles bogeries no mostrava el suficient interès com per poder pensar que d'alguna manera li era infidel.
Potser pensar que només era sexe li feia fugir totes les ganes acumulades, encara que no devia ser tan dolent deixar-se dur pel desig una vegada cada molt de temps. Més d'un any en feia de l'última, quan es va prometre no tornar-hi. I amb el cor més enllà del mar feia plans amb un cos que no li era desagradable, tot i saber que no en podria treure mai el que realment volia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada