Novel·la desordenada per entregues (4)

Esperança. On he sentit abans aquesta paraula? Algú demana esperança? Però, com es fa això de tenir, sentir o entreveure esperança?

Dijous vaig començar la rehabilitació. No serà un camí fàcil, però tenc el més important, coratge. Ja he fet dues sessions, i tot i que no conec encara millora, imagin que en poques setmanes recuperaré part de la mobilitat. No tenc por. Potser una mica de respecte, però res més. No em tortur pensant en què passaria si tot això no funcionàs. En realitat seria ben fàcil resignar-me i deixar de lluitar. Com sempre. Com sempre fins ara, és clar. Com sempre fins que he entès que donar-ho tot per perdut sense haver començat és de covards. És aquí on entra l'esperança? Vols dir que ho he trobat? No saps idò l'alegria que em dónes. 

Tenir plans de futur també es relaciona amb l'esperança? Realment em pensava seria bastant més difícil. Hi ha vida més enllà de la cadira de rodes. Visca! Ara estava pensant... potser avui m'he aixecat més optimista del que és habitual en mi i demà tot serà gris o negre una altra vegada... no ho crec. Sembla que no. No és eufòria alcoholitzada ni altres estats al·lienats. Som jo. Podria dir que he tornat? Ja tenc ganes de fer la tercera sessió.