dijous, 26 de febrer del 2009

He de xerrar de Viena

Tres dies després d'haver aterrat altra volta a Menorca, encara em dura la ressaca de totes les coses bones que m'ha aportat aquest viatge.

Si he de ser sincera, em feia ganes anar-hi per veure la ciutat on va viure Mozart, però poques coses més. Torn amb l'autoestima pujada d'una ciutat que m'ha hipnotitzat racó a racó, d'uns companys i companyes de viatge meravellosos, de les poques hores que he (hem) dedicat a dormir, de la neu que no ha aturat en els tres dies, del convenciment de voler aprendre (ara encara més) alemany... tantes i tantes coses, que per molt que les digui no acabaria mai.

Som conscient de la perillositat d'estar als núvols, però l'experiència que vulguis o no he anat acumulant durant aquests anys, fan que quan sigui l'hora de baixar-ne, l'esclat no serà tan gran... sé amb quines coses em puc quedar com a creixement personal, quines han de quedar allà i quines voldria repetir "immer mehr".

Vull anar a poc a poc i escriure tots els detalls que pugui recordar o que cregui que són importants, però això serà a la propera publicació. He d'acabar d'assimilar tranquil·lament algunes coses, bones coses...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada