De vegades no penses molt les coses quan les fas.
És el cas d'aquest bloc. L'acab d'obrir sense pensar massa.
Però bé, és la meva llibertat, no? I la vostra de llegir si vos ve de gust.
Sé que la meva manera d'escriure sovint és ambigua. Sé que sovint dic sense dir res. I que sovint sense dir res dic molt. Vosaltres mateixos i mateixes. Quedau convidats i convidades a entrar sempre que volgueu...
Poc a poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada