De teories i lleis

 Al mateix temps que juliol diu s'ha acabat

just comença una història alternativa,

un nou món de paraules i mirades

amb un punt de tendresa que em captiva.

La indiferència inicial es transforma

en compartir el perfum de la flor amiga,

donant pas a tota una descoberta

que per gaudir-ne no bastarà el dia.

Llavis topadissos i mans discretes

que no ens volem cremar fent massa via

sense intuir que la velocitat

no sortirà reflectida a cap guia.

Relativitat, Murphy, gravetat...

teories i lleis que no s'apliquen

quan el que vius és màgic, és brutal

i tot al teu voltant es multiplica.

Trenta-un anys esperant algú com tu.

“Que m'abracis” és tot el que volia.

I tu t'arrisques a fer-me costat

tot i no saber on ens durà la vida.

Arribes amb quaranta-tres estius

totalment adaptats a viure a l'illa

on sempre hi tendràs una part de tu

que creix arrelada com la savina.

Resulten insuficients les paraules

i sé que pensaràs que és ironia

enyorar en tot moment la teva veu

i el difícil és callar, vida mia.