Die ganze Welt dreht sich um mich
denn ich bin nur ein Egoist
der Mensch, der mir am nächsten ist
bin ich, ich bin ein Egoist
denn ich bin nur ein Egoist
der Mensch, der mir am nächsten ist
bin ich, ich bin ein Egoist
(Falco)
Ja està? Simplement he de tornar?
Avui ha vengut un dels meus companys de pis amb una molt bona notícia: tenim factures per pagar! Iuhu! Feim una festa? I tot d'una he començat a plorar. Divendres vaig cobrar la meva primera nòmina i demà pràcticament desapareixerà. Per què has canviat la teva còmoda, afortunada i feliç vida? Per què no atures d'anar d'aquí cap allà? Què més has de demostrar?
Perquè he començat una mica tard amb tot això, perquè abans no ho podia fer, perquè em vaig casar massa jove (tot i que no em sap greu), perquè simplement tenc ganes de viure aquesta experiència. D'acord, així idò t'ho has guanyat.
Som només una egoista, tal i com canta Falco? Tenc dret a ser egoista? O m'he de preocupar sempre dels altres? Qui es preocupa de mi (a part, és clar, de la meva família i els amics)? Tu? No, simplement has fugit, sense dir res, sense un comiat. Per què me'n record avui de tu? Per què continues aquí dins el meu cap?
Ja basta. Massa preguntes per un bonic diari. Me'n vaig a veure uns amics. Millor.
La vida no sempre és fàcil, i quina enveja aquells que tot i ser difícil riuen quan somnien! No digues que eres feliç i que ara no ho ets, i et demostres que ho pots ser, quina enveja també! I què passa amb aquells que encara no han començat i que tot just comencen? hi ha edats per això? T'has guanyat viure, i riure. Qui vols que t'aconhorti? Quin desaparegut que no fuig del teu cap? Però els amics sempre hi són, però massa vegades no els marits, els amants, els amors...
ResponEliminaSom molt afortunada, per haver-te conegut i per haver pogut arribar al teu cor, que sí que m'aconhorta; el desaparegut... ell s'ho perd, no era així? T'estim, moltíssim.
ResponEliminaUn darrer consell (dels molts que no te calen, perquè se que tot anirà bé al final): Sigues caparruda!
ResponEliminaSi el que vols és estar aquí, és el que has de fer. I què si el sou és baix? Segur que trobaràs una altre feina. I que si tendràs poc temps per estudiar? segur que trobaràs alguna manera de compensar-ho. Ets allà on vols i no estàs tota sola. Se que trobaràs sa manera de superar-ho.
I per quan tenguis dubtes, aquí ens tens!
Sobre l'edat per tornar a començar... mira, jo sóc més vella que tu i he tornat a començar i en una situació pitjor que la teva i, quan tinc moments baixos, sempre recordo la frase de la Maria Aurèlia Campmany:
ResponElimina"Mai no seré prou vella ni prou covarda com per no tornar a començar de cap i de nou i amb les mans buides".
I ja veuràs com la cosa de les factures millora... al principi hi ha moltes despeses, després s'estabilitza.
Ah, i tens molts bons amics, entre ells el qui comenta sobre meu :-)
Una abraçada!