dilluns, 1 de novembre del 2010

Durch den Monsun



Ich kämpf mich durch die Mächte, hinter dieser Tür
Werde sie besiegen und dann führn sie mich zu dir
Dann wird alles gut - Dann wird alles gut
Wird alles gut - Alles gut
(Tokio Hotel)

Trista. Com més hi pens més plorera tenc. Encara més en xerrar amb gent de les Illes. Una part de mi vol quedar-se a casa i plorar. Afortunadament els amics no em deixen. A la tarda he sortit, tot i no tenir-ne ganes, però en Jaume i na Mercè varen tornar ahir de Mallorca i ens hem vist, juntament amb na Begoña. M'han duit una sorpresa: una bossa de galletes. M'he tornat completament boja, només podia riure i demanar si realment eren per a mi. Potser això necessita una explicació. Aquestes galletes es fan a Mallorca i només es poden comprar a comerços de les Balears. Puc dir que aquests amics m'han acostat un trosset de Mallorca. Potser sembla que res no té sentit; com pot ser que unes galletes facin més lleugera la meva tristesa? Perquè per a mi són com un símbol de l'esperança. El que sembla impossible es pot canviar. Encara estic trista, però tot anirà bé. Gràcies.
 

1 comentari:

  1. No se quina cara hauries posat si t'haguéssim duit una sobrassada! Amb lo vegetariana que ets.

    Crec que en tornar te'n durem una, nomes per veure sa teva reacció :D.

    De res!

    ResponElimina