Redefinint Viena

Gairebé duc una setmana aquí i encara no m'havia entretengut a escriure un poc. La recerca de pis és més àrdua del que en principi havia imaginat, i la major part del temps la pas davant la pantalla, Mietwohnung per amunt Mietwohner per avall. El que trob o és fora del meu abast (fiança de 4000€? tu flipes!), o no té mobles o ja està agafat; he arribat a trobar pisos amb la dutxa integrada a la cuina! Però no desesperarem, encara em queden dues setmanes, i en cas de casos quedaré a la residència, tot i que avui he vist que han pujat una mica els preus (sempre puc compartir habitació, encara que molta il·lusió no em fa).

Vaig posar punt i final a l'estiu amb el comiat de fadrins d'en Tomeu i na Coral, perfectament integrat dins la celebració del dia de Sant Agustí, la nostra festa major. Un bon dinar, tots amb la mateixa camiseta vermella i després una visita guiada a Felanitx per part dels nostres estimats amics vestits de "sevillanes" (sí, tots dos igual), amb un "espontani" flashmob a Sa Font de Santa Margalida i acabant tots junts a la verbena. Dic acabant i en realitat no sé què varen fer ells després d'acompanyar-me al cotxe i acomiadar-me també a mi entre llàgrimes contingudes o sense contenir. 

Quan vaig arribar, diumenge migdia, feia fred. Vull dir comparat amb els 35º que havia deixat a Mallorca. 20º menys es noten a la pell. Ja em sabia el camí de tot, així que sense perdre temps vaig partir amb el tren per després fer un parell d'estacions amb U-Bahn. Com que estic a la mateixa residència de l'any passat, Schottentor era el lloc indicat on sortir per, una vegada a la superfície, contemplar la Votivkirche encara a mig restaurar (la façana, vull dir). Sense cap problema vaig arribar a l'Albert Schweitzer Haus, vaig pagar la fiança i vaig pujar a l'habitació. Enguany no he estat tan sortada i em toca una habitació com a mínim la meitat de petita, sense cuina i compartint entrada i bany amb una altra al·lota (que encara no hi era). En desfer la maleta, una sorpresa en forma de botella de sabó oberta...

En Jaume i na Mercè m'havien preparat una gran benvinguda que consistia en trobar el dinar fet quan arribàs a casa seva. Què bé!!!! Un bon plat de pasta, una estona de conversa, una mica d'ajuda tècnica i vaig tornar a la residència a conèixer la meva companya. Nom Kristina i és de Sèrbia. Està convençuda que jo ho sé tot sobre Viena i natürlich vol que l'acompanyi per tot arreu. Està bé. Deixarem de banda la soledat durant almenys tres setmanes.

Hauré de resumir un poc la resta de la setmana, que sinó això es farà il·legible.

Dilluns: prova d'alemany a la Universitat. Prou satisfeta, l'any passat estava al nivell 5 i enguany al 8, és a dir B2/2. Visita a l'ambaixada, ràpida, per conèixer el personal i començar amb la burocràcia (una altra vegada). El tècnic d'educació és català (iuhuuuuuuuu). Faré feina els dilluns, dimecres i dijous amb tres grups d'edat diferents (van dels 7 als 17, glups).

Dimarts: distribució per grups. Estic al 8.01, la mestra nom Ruth i és vienesa. A la meva classe hi ha (com no) turcs, serbis, una paraguaiana, un finès, un francès, una búlgara, una xinesa... i algú més que ara no dec recordar.
Dimecres: dues vegades a l'Ambaixada per al final no trobar-hi ningú i deixar els papers a l'entrada...
Dijous: conferència sobre Pop/Rock a Alemanya. Tot seguit, sessió de coral en alemany. Tot això amb na Michaela, que es va recordar de mi i la meva passió per Wise Guys.
Divendres: altra volta a l'Ambaixada, però al matí, deixant a mitges una classe molt interessant. Compra d'una entrada per anar a veure Wise Guys aquí a Viena. Em queda pendent la de Lord of the Dance, amb Michael Flatley. No se'm pot passar!

Avui hem visitat el Hofburg amb na Kristina i na Kae, una japonesa que va a classe amb ella i que és a Viena per estudiar Ciències de la Música. Hem vist la Silberkammer, el Sissi Museum i els Kaiserappartements. Unes quatre hores de luxe i història.

Quan ja no era hora, hem anat a dinar a un Vapiano, que com que és una espècie de restaurant de menjar ràpid però millor pots menjar quasi a qualsevol moment del dia. Després hem passejat una estona pel centre, fins que les botigues han tancat.

Estic molt bé. Som optimista amb això de la recerca de pis, quan menys ho esperi arribarà el meu, allà on m'he de sentir bé tot el temps que duri aquesta experiència que tot just començ. Intentaré no enyorar-me gaire, més que res per la meva salut emocional, no perquè m'oblidi de ningú.