Com han passat aquestes tres setmanes! Entre el curs d'alemany, la feina i la recerca de pis el temps sembla que es fon. Anem per parts.
S'ha acabat el curs d'alemany, nivell B2/2. L'he aprovat, potser no amb les notes que hagués desitjat, però com sempre dic: si haguessis estudiat... En principi amb aquest nivell podria estudiar a la Universitat. Justament ahir la meva mestra em va comentar: "I per què no estudies Alemany com a Llengua Estrangera i Segona llengua (Deutsch als Fremd- und Zweitsprache)?". Gràcies. Una opció que no havia tengut en compte i que ràpidament va despertar el meu interès. Al vespre, mentre mirava la informació corresponent a la plana web, resulta que el nivell mínim és el C1. Ara sí que necessit un/a orientador/a...
Per altra banda, d'aquest curs també me'n duc l'experiència de compartir-lo amb gent d'altres bandes del món (per cert, el finès és en realitat suec -si no em torn equivocar-, la xinesa és en realitat singapuresa -he cercat com s'escriu- i a la classe també hi havia una polonesa). Tal i com havíem demanat el primer dia, hem xerrat moltíssim sobre diversos temes que han anat sorgint (política, religió, economia, educació, ecologia...) i hem escrit més que mai, tres redaccions mínim per setmana (i sí, aquesta vegada les he fetes totes!). Premi per a qui endevini amb qui m'ho he passat millor...
El darrer dia de classe vàrem fer una visita guiada al parlament. Al principi em costava molt entendre el guia, però poc a poc vaig anar agafant la cadència i cap al final ja entenia moltes més coses. L'antiga sala de reunions és indescriptible. Pintures, escultures, simbolismes... I ahir ens varen donar els diplomes que acrediten el nivell assolit. A més, durant la cerimònia, els/les participants al "curs" de cant vàrem interpretar tres cançons davant tots/es els/les companys/es. Per cert, aquest any també he anat a les "lliçons" musicals de na Michaela, on entre altres músics han sonat els meus admirats Wise Guys, "Nur für dich" i "Hamlet".
De la feina encara tenc poc per explicar. Aquesta setmana he conegut molta gent, pares, mares i alumnes. No faré comentaris, almenys no de moment. A més, potser seria contraproduent. Ja veurem com es desenvolupen els esdeveniments, les primeres impressions no em solen funcionar. He d'anar alerta amb el meu català, això sí... No, no hi ha res negatiu, només que em mantenc escèptica.
La recerca de pis. Per fi, finalitzada. Seria avorrit i innecessari explicar tot el que he fet, així que anirem al que ens interessa. Tenim (sí, tenim) un lluminós i espaiós cinquè pis, a un edifici antic però reformat, al districte 5, a uns tres quarts d'hora caminant de la feina. Des de la meva habitació puc veure un bon tros de Viena i més enllà. La cuina i el bany són completament nous -i tenim jacuzzi-. I qui som els que "tenim" aquest pis? En Niyazi, un amic seu i jo.
En Niyazi és un company del curs d'alemany que dos dies abans d'acabar em va demanar si m'interessava compartir pis. Què voleu? Me'n vaig a viure sola, amb desconeguts, o amb un turc adorable? La resposta era òbvia -tot i que no va ser fàcil del tot, vaig dubtar molt sobre si em deixava dur per les emocions o era una decisió objectiva i pràctica; encara ara no he arribat a una conclusió clara-, així que ahir vàrem anar a veure el pis, vàrem pagar la reserva i a partir de dilluns ja està disponible.
M'alegro que per fi trobessis pis. El districte cinquè està mooooooooooolt bé!! I en bona companyia segur que t'ho passaràs d'allò més bé!
ResponElimina