Neu / Schnee

Ahir i avui han estat dos dies ben especials. Tot i que semblava tot el contrari... però bé, deixarem les preocupacions per un altre capítol...

Ahir, Dijous Jarder, havíem d'anar a l'escola amb una sabata de cada color, el cap o la cara disfressats i el jersei al revés. Quina planta. El primer cicle vàrem baixar al poliesportiu després del pati (o del temps de pati, perquè plovia i no vàrem poder sortir) per fer una sèrie de jocs i danses que dirigia el mestre d'Educació Física. Una hora més tard la resta de l'escola va baixar per fer una estona de bulla tots junts... i la bulla dins el poli es va acabar quan algú es va adonar que a fora, la pluja s'estava convertint en nevada. "Res, aigua neu" vaig pensar, amb l'optimisme que amarava totes les cèl·lules que conformen el meu cos. Però en sortir a comprovar-ho, l'energia que desprenia aquell cel grisós em va dibuixar un somriure desbordant. Neva! Està nevant! Cau neu! Neu! es sentia en boca de tots aquells infants que s'embogien de cada vegada més. I jo també. Naturalment els vàrem deixar que es banyassin, que gaudissin d'aquell espectacle, tot i que la majoria varen acabar amb el cap ben xop. Quina bogeria. Queien uns flocs de neu ben gruixuts, malgrat es desfeien just tocar enterra. L'únic lloc que es podia preveure el que passaria hores més tard era el pati d'infantil, on la neu poc a poc anava deixant un suau mantell blanc. Aviat va tocar el timbre de la sortida i els nins i nines varen córrer cap a casa seva, a xalar amb el que estava passant. 

De camí cap a casa la cosa minvava. Ha estat polit, vaig pensar, un regalet del cel, un present que havia desitjat amb totes les meves forces. I em vaig tancar a casa convençuda que allò era tot. Impossible, a Menorca, que fos res més, tot i l'espectacularitat de l'estona. 

A les vuit va arribar na Xisca, exultant, gairebé cridant, mirau la terrassa!!!! Ho teníem davant els nassos i no ens havíem adonat que no havia parat de nevar i que la taula i les cadires que tenim a fora eren ben blanques... i el Parc del Freginal també! I els cotxes del carrer, i les rodones que na Xisca havia vist! I no va fer falta res més. Xisca, anem a fer fotos. I com dues nines petites. Fotos a la terrassa, anem cap a Ses Voltes (decepció, gairebé no hi ha res), anem a veure els cotxes (tu, quanta neu!), el Parc del Freginal (tancat), un poc més amunt... amunt... tot blanc!!!! Al costat dels cinemes hi ha un petit espai per als qui els agrada fer piruetes amb els patins. Allà sí que en vàrem trobar! I vàrem fer fotos i més fotos, al costat de branques, dretes, acotades, autofotos, estirades damunt la neu!!!! Tornar-te sentir com si tenguessis almenys vint anys menys...

I ha seguit nevant durant la nit. Avui matí era fantàstic passejar per Maó. Ens han contat que cap a l'interior de Menorca era millor encara. 

Neu. Record de la Viena congelada. Preludi d'un Berlin a -8ºC. Preludi d'una Viena més llarga?