dimarts, 21 d’agost del 2012

Viena: records, vivències... gràcies! (1)

A només deu dies de començar un nou curs, m'he adonat que són moltes les situacions, experiències i, sobretot, persones que han configurat els dos darrers anys a Viena. N'hi ha que ja han tengut cabuda en aquest bloc, però ara em ve molt de gust fer un recorregut imaginari per aquests llocs que d'alguna manera tenc integrats dins la memòria, per saber quins records em visiten.

M'agradaria començar amb el "meu" centre de Viena, que no és altre que Schottentor. És un punt de connexió de tramvies i metro, molt útil, ideal per quedar amb gent o acomiadar-se, menjar qualsevol cosa de camí a la feina o contemplar l'edifici més emblemàtic, la Votivkirche. 

- Entre la Votivkirche i Schottentor trobam un parc que fins el 1984 era conegut sinplement com a Votivpark, però llavors només va conservar aquest nom el tros que envolta directament l'església, i el que queda a l'altra banda del carrer va prendre el nom de Sigmund Freud-Park.
- De seguida que el sol s'anima a il·luminar la capital austríaca, l'ajuntament posa gandules a disposició de qui vulgui. El parc s'omple de gom a gom, amb pocs centímetres de gespa sense ocupar. 
- Una sola vegada he gaudit d'aquesta experiència: un dia, abans d'anar a la feina, vaig quedar amb en Jaume, la seva filla Aina, Dona Invisible i Weiko. Era primavera i alguns arbres mostraven la seva esplendor floral.
- A l'hivern la neu cobria per complet l'àrea del parc. Simplement espectacular.
- Schottentor em va servir de lloc de trobada amb en Taner, company turc d'un dels cursos d'alemany que he fet a la Universitat, un dia que vàrem quedar per anar a fer una cervesa.
- Quan Ullsdecolormel em va visitar el gener passat, era habitual que de camí a casa ens aturàssim a comprar castanyes torrades per a ell i patates per a mi. Per aquest motiu vàrem batejar Schottentor amb el nom de Maroniplatz... (Maroni=castanyes).
- Al cantó de l'edifici del Bank Austria hi ha un termòmetre/rellotge que em servia cada dia de camí a la feina per saber si anava bé de temps o com de malament estava del cap per anar caminant amb el fred que feia...
- Si a nivell de carrer hi havia castanyes, un nivell per sota podies triar sushi, fideus xinesos, pizza o kebap, entre d'altres.

1 comentari:

  1. Doncs m'agrada molt que comemmoris aquests moments i indrets que perduraran per sempre a la teva memòria. M'alegro d'haver compartit un trosset d'aquests moments. Ja me'n recordo, ja, del dia del parc i les gandules. Si fins i tot tinc un vídeo gravat del Jaume parlant!
    Saps què? jo encara no m'ho crec, que hagis marxat. Encara penso que tornaràs per al curs que ve...
    M'encanta que hagis decidit escriure aquests entrades sobre Viena!
    Petonsss des de la capital austríaca. Ens veiem aviat!

    ResponElimina