Budapest: Óbuda i Belváros-Lipótváros

Estic tan cansada... les cames em fan el mateix mal que quan s'acabaven les etapes del Camino de Santiago. I això que he utilitzat més el transport públic avui que en tot un mes a Viena!

Aquest matí he tornat a Buda, però en metro (el metro passa per davall el riu?). A la plaça Batthyány he pogut veure l'església de Santa Anna i un dels mercats de la ciutat, a més de gaudir d'una immillorable perspectiva del Parlament, a l'altra banda del Danubi. He passat per davant dos banys (termals) o com es diguin, però no m'han vengut ganes d'aturar-m'hi...

Un poc més cap al Nord hi ha Óbuda, ciutat històrica on els Romans van construir Aquincum. Les cases velles i a punt de caure conviuen amb les botigues més selectes i diversos locals d'oci. He pujat al Museu Kiscelli, i em pensava cert visitar-lo després de totes les escales, però una vegada més l'aspecte abandonat i gens acollidor me n'han llevat les ganes. Tampoc no hi havia cap indicació clara de per on s'entrava, així que he voltat l'edifici, un antic claustre, i he tornat baixar, aquesta vegada en direcció al Danubi. El que més m'ha agradat d'Óbuda, a part dels carrers tranquils i l'ambient de poble, han estat les empremtes del temps de l'imperi romà, l'Amfiteatre i els banys militars. 

Cap a migdia volia anar a dinar a l'illa Margalida, però fan obres al pont i el tramvia no s'hi atura. De tornada a Pest he passat tot l'horabaixa, fins entrada de fosca, passejant pel 5è districte, Belváros-Lipótvaros, que vendrien a ser el Centre i Leopold. Evidentment hi ha moltíssimes coses a veure, però em quedaré amb el que més m'ha sobtat. Per descomptat el Parlament. Impressiona. Després la Basílica de Sant Esteve, amb la mà dreta del sant momificada. Una visita interessant és la Caixa Postal d'Estalvis, colorida tota ella, encara que només es pot veure la façana i les fotos que hi ha a l'entrada, ja que per dins no es pot visitar. El dia s'acomiadava enrogint el cel hongarès.

Moltes coses les veig per damunt, però és que sinó no hi ha temps. Mira que em van dir que en dos dies en tendria prou. Idò no, com a mínim no si vas al meu ritme. Ja veurem demà què puc veure i què em quedarà per a una futura visita. I només això, visita. No sé si m'agradaria viure a Budapest.