Pasqua a Mallorca - Divendres Sant

Què fan els mallorquins residents fora de Mallorca quan arriben les vacances de Pasqua? Exacte, tornar a casa, com més aviat millor.

Què fa na Maria quan arriben les vacances? Exacte, allargar la tornada.

No va ser fins divendres a migdia que vaig arribar a Felanitx. Dimecres examen oral d'alemany i una cerveseta, dijous neteja, cinema amb na Rosa i sopar sola a casa, divendres al matí maleta i aeroport.

Tornar a casa. Una vegada més. No tenia cap ganes de partir de Menorca. Supòs que he trobat el meu redol i hi estic bé. Però Mallorca... en el fons sempre estira la terra. Rebuda a casa com si fes una eternitat que no em veien. Avesats que hi anàs cada cap de setmana, ara en feia cinc que no compareixia. I poc temps va durar el retrobament. Els germans Adrover vénen a cercar-me i anam tot dret al Caló d'en Borgit, on ens espera una bona representació del que ve a ser el meu grup d'amics i amigues. Fa uns anys que vàrem "instaurar" el dinar de Divendres Sant a aquesta petita platja de la costa de Llevant. Dinar compartit, cadascú duu una cosa, estovalles de plàstic i au, a menjar s'ha dit!

Entre mossegada de truita i glop de "Shandy", ens posam al dia de xafarderies vàries -hem de fer poble!- i col·labor amb anècdotes de la meva (nova) vida menorquina. Al sol li costa guaitar entremig dels núvols que tapen el dia. Acabam de dinar, recollim i alguns païm el dinar arrebossant-nos d'arena... Uns quants anam a fer una volta. Volem arribar al niu de metralletes que hi ha anant a Mondragó, no és enfora, el camí no és massa complicat arran la mar i acabam arribant efectivament a la platja de Mondragó, per després tornar travessant tot dret. Trobam als que havíem deixat, ben ajaguts, dormint o escoltant música. Compartim així les darreres hores de l'horabaixa.

És hora de partir, anit hi ha el Davallament, i no ens ho volem perdre. És una d'aquelles cites ineludibles de la Setmana Santa... Ineludibles, sí, però no per jo. Qued a ca nostra, sop a ca nostra. Deien que enguany ho retransmetrien per IB3, però no veim res, així que bona nit i demà serà un altre dia. El sol no ha sortit gaire, no, però la meva cara no diu el mateix. Unes galtes i un nas ben vermells acompanyants de la marca de les ulleres. Ja em val...

He arribat, hi som físicament, però no m'acab de trobar. Estic un poc desubicada, el cos aquí i el pensament allà... Bé, queden molts dies.