dissabte, 15 de febrer del 2014

Malaltia de Menière

Torna aquella sensació de "sempre tens"... i des de sempre m'ha fet molta ràbia aquest comentari, perquè d'alguna manera duu associat l'acusació d'estar fingint. 
L'altre dia a classe d'alemany parlant de salut i benestar la professora de conversa ens va demanar si consideràvem que gaudíem d'una vida saludable. Vaig contestar que interiorment la meva existència és molt feliç però que el físic no acompanya, ja que des de fa bastants anys quan no és un nap és una col, com diria el meu estimadíssim company. 
Els que estau més a prop bé sabeu de les meves dificultats periòdiques per caminar. Idò ara que les cames sembla que van funcionant i no em fan patir, tot apunta (i esper sincerament equivocar-me) que se'm reproduirà un episodi de vertigen Menière, i dic reproduir perquè al juliol ja em vaig passar quasi tot el mes tancada a casa, en posició horitzontal la majoria del temps, per aquests marejos que m'incapacitaven totalment i que ara tem... L'altra vegada tot va començar amb l'orella tapada i un renou constant, que és el que he tengut avui durant tot el dia. He tengut i encara tenc, clar.
Duim temps xerrant sobre aquestes cosetes que em van passant, i pensam seriosament que la majoria són psicosomàtiques. Ara bé, a què són degudes ja no està tan clar. Els finals (de trimestre, de curs, o altres situacions) no em són fàcils i és bastant habitual que durant o després em sobrevingui alguna malaltia. Però, ara? No hi ha cap desenllaç a prop!
Vaig a dormir, tot esperant que siguin només uns acúfens molestos però sense importància...