dijous, 26 de febrer del 2009

He de xerrar de Viena

Tres dies després d'haver aterrat altra volta a Menorca, encara em dura la ressaca de totes les coses bones que m'ha aportat aquest viatge.

Si he de ser sincera, em feia ganes anar-hi per veure la ciutat on va viure Mozart, però poques coses més. Torn amb l'autoestima pujada d'una ciutat que m'ha hipnotitzat racó a racó, d'uns companys i companyes de viatge meravellosos, de les poques hores que he (hem) dedicat a dormir, de la neu que no ha aturat en els tres dies, del convenciment de voler aprendre (ara encara més) alemany... tantes i tantes coses, que per molt que les digui no acabaria mai.

Som conscient de la perillositat d'estar als núvols, però l'experiència que vulguis o no he anat acumulant durant aquests anys, fan que quan sigui l'hora de baixar-ne, l'esclat no serà tan gran... sé amb quines coses em puc quedar com a creixement personal, quines han de quedar allà i quines voldria repetir "immer mehr".

Vull anar a poc a poc i escriure tots els detalls que pugui recordar o que cregui que són importants, però això serà a la propera publicació. He d'acabar d'assimilar tranquil·lament algunes coses, bones coses...

diumenge, 15 de febrer del 2009

Ressaca

De la bona. De la que no sap greu. De la que repetiria una i cent vegades.

Cap de setmana intens, com ho vénen essent des que torn ser Aiguasalada, des que torn ser jo. Amb rialles, converses, més rialles, bromes, música, més música, fum, llums, beure, fred, cançons, gent, més gent, GENT, buf...

Són tantes les coses bones que estic vivint, que realment ara me'n fot (així com sona) de la part dolenta de les mateixes, que també hi és però m'estim més obviar el que no és necessari.

Visc amb intensitat una vida que és meva, que per sort o per desgràcia ara no és moment de compartir. Bé, de fet sí que la puc compartir amb molta gent, però ja ens entenem.

Què bé, quina sort viure a Menorca. Som afortunada.

dimarts, 10 de febrer del 2009

En resum

No són hores per posar-me a escriure. Menys encara després d'aquest cap de setmana que he passat, que n'hi hauria per omplir línies i línies de comentaris...

Divendres, concert d'Inventari a Sart Club d'Inca. Senzillament genial. Ja vaig dir en el seu moment que el nou disc m'agrada molt més que l'anterior, i el directe no fa més que corroborar aquesta percepció. Mal avesada em teniu i esperava alguna cosa més després, però s'entèn i es comparteix. No podem ser per tot!

L'endemà, tercera incursió a l'estudi. Si tot va bé, només he d'anar a gravar una vegada més. Flipant (afortunadament) la diferència entre la primera presa i la darrera. Professionalitat del tècnic, és clar. Conclusió: d'aquesta setmana no passa que cerc una escola de cant.

A la nit, ballada que no va ser, altra vegada pluja protagonista. Abeniara = Abeniaigua. Però... això de mirar la vida des del seu cantó més optimista i positiu té la seva recompensa. Vaig dormir beníssim!

Diumenge, fi del cap de setmana i inici d'una nova línia temporal a Menorca, amb més ganes que mai. La feinada que m'espera només la sé jo, però... val la pena. Val la pena viure. Val la pena tot. I si no hagués passat per aquells moments d'intensa tristor, ara no valoraria el que tenc.

Amunt!

P.D. M'encanta que siguem amics.

dijous, 5 de febrer del 2009

Seguim

Bé, ara que he començat supòs que no em costarà tant posar alguna cosa. De fet, deu ser el mateix que feia fins ara amb el meu ordinador, la diferència és que potser ara algú ho llegirà enlloc de guardar-ho tot per mi.

No pretenc ser interessant, només mirar de compartir allò que tenc, el que som, el que faig...

I de moment tenc moltes coses a fer.
A l'escola, s'acosta la setmana cultural i encara no he preparat el meu taller. Feim "Carnaval arreu del món" i em toca Oceania. Quasi res. Em fa molta gràcia, en tenc ganes, però no trob per on començar.
També de l'escola, he de preparar el control de català de la setmana que ve. Només és posar-m'hi. Contraccions, articles apostrofats, plurals, un dictat i una petita redacció.

Deutschkurs. Som una mica massoquista. Necessit seguir estudiant? No. Necessit l'alemany per res? No. Però m'apassiona aprendre llengües... i d'aquesta fins l'any passat no en tenia ni idea. Tenc pendents unes quantes redaccions i m'he de posar el dia de les dues classes a les que no he anat (una per mal de cap i l'altra per mals de caps). A més, hi ha un munt d'activitats on-line, un altre llibre per llegir i... un viatge a Viena.

Formació continuada. Per si no bastava (no, no basta!) tenc una mica endarrerida la tercera pràctica del curs a distància d'Openoffice. No he trobat cap imatge que m'agradàs i diumenge abans de les dotze de la nit ha d'estar llest.

Hàbits saludables. Sense comentaris, per ara.

Confirmar el passatge amb Iberia. És una mica urgent, demà me'n vaig a Mallorca, així que ho he de fer ja. En tancar aquesta finestra és el primer que faré.

Deixar de castigar-me... ara mateix. Fins aviat.

Entrada

De vegades no penses molt les coses quan les fas.
És el cas d'aquest bloc. L'acab d'obrir sense pensar massa.
Però bé, és la meva llibertat, no? I la vostra de llegir si vos ve de gust.

Sé que la meva manera d'escriure sovint és ambigua. Sé que sovint dic sense dir res. I que sovint sense dir res dic molt. Vosaltres mateixos i mateixes. Quedau convidats i convidades a entrar sempre que volgueu...

Poc a poc.